salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

divendres, 4 de gener del 2019

Els dinosaures de l'any 2018: més tàxons d'Ornitisquis descrits al 2018.

La penúltima entrada de l'edició 2018 d'Els dinosaures de l'any està dedicada a quatre tàxons més d'Ornitisquis presentats l'any passat, un Ornitòpode Hadrosàurid del Cretaci superior de Catalunya i tres Tireòfors Anquilosàurids del Cretaci superior del Canadà.

ADYNOMOSAURUS ARCANUS

Doncs sí, Catalunya posseeix una nova espècie de dinosaures, sent la tercera autòctona del país (després de l'Hadrosàurid Pararhabdodon i l'Enantiorni Noguerornis gonzalei) i la quarta en total (si considerem els fòssils de Nodosàurids de la Noguera i del Pallars Jussà com de Struthiosaurus). L'Adynomosaurus arcanus és un Hadrosàurid la descripció del qual va aparèixer el 6 de desembre a la revista Cretaceous Research i sent aquesta signada pels paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia (ICP, Sabadell) Albert Prieto-Márquez, Víctor Fondevilla, Albert Sellés i Àngel Galobart i el paleontòleg independent nord-americà Jonathan Wagner. Està basat en una escàpula dreta procedent del jaciment de la Costa de les Solanes, localitzat administrativament al municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) i geològicament a la Formació Tremp (Cretaci superior Maastrichtià-Paleocè Thanetià, 68-56 M.A.). La Costa de les Solanes està situada a prop dels jaciments on s'han trobat les restes del Pararhabdodon (Sant Romà d'Abella, Les Llaus i Basturs Poble, tots també a Isona i Conca Dellà), però és gairebé quatre milions d'anys més antic, el que en principi ja donava peu a una identitat diferent dels ossos d'Hadrosàurid descoberts. A més del'holotip, a l'Adynomosaurus se li han assignat uns altres 33 fòssils ossis de la Costa de les Solanes, entre els quals s'inclouen un dentari, una vèrtebra cervical, quatre vèrtebres sacres, tres vèrtebres caudals, un estèrnum, varis fragments d'húmer, un ili, un fèmur, una tíbia, un peroné i uns metatarsians. Els varis ossos no estan necessàriament relacionats entre sí i representen almenys dos individus probablement juvenils o subadults.

Dentari d'Adynomosaurus en vistes lateral (A) i medial (B).
Foto: Prieto-Márquez et al. (2019)/Cretaceous Research*.
El nom genèric Adynomosaurus significa "rèptil amb l'espatlla fluixa" en grec, denominació basada en la única característica de diagnòstic del dinosaure. Per la seva part, el nom específic arcanus ve de la paraula llatina per a "inescrutable", en referència a la falta de trets ossis que serveixin de diagnòstic en els fòssils d'Hadrosàurids del Maastrichtià dels Pirineus catalans (i que ha provocat que, per ara, hi hagi només dos tàxons binomials malgrat la gran abundància i varietat del material recuperat). La característica de diagnòstic de l'Adynomosaurus consisteix en una fulla escapular relativament reduïda, de tal manera que la longitud de la part posterior representa menys de tres quarts de la seva correspondència de la part anterior de l'os. Això comporta que els músculs deltoideus scapularis (que tira l'húmer cap a l'exterior) i subscapularis (que tira l'húmer cap a l'interior) d'un Adynomosaurus tindrien una superfície d'unió més petita i, per tant, tindrien menys força en comparació amb altres Hadrosàurids. L'Adynomosaurus és recuperat a la seva anàlisi filogenètica en un politomi d'espècies d'Hadrosàurids de la subfamília dels Lambeosaurins que es situen fora de les dues tribus de la subfamília: els Parasaurolofinins (Parasaurolophini) i els Lambeosaurinins (Lambeosaurini). En aquest politomi també es situen el Pararhabdodon, el Tsintaosaurus (Cretaci superior Campanià de la Xina), l'Aralosaurus (Cretaci superior Santonià del Kazakhstan), el Canardia (Maastrichtià de França) i el Jaxartosaurus  (Santonià del Kazakhstan).

Comparació entre l'escàpula de l'holotip de l'Adynomosaurus (C) i la d'altres Hadrosàurids. Es pot notar la gran diferència de longitud que hi ha entre l'una i les altres a partir de les fletxes.
Foto: Prieto-Márquez et al. (2019)/Cretaceous Research.


Reconstrucció d'un Adynomosaurus en comparació amb un humà.
Foto: Cisiopurple.

PLATYPELTA COOMBSI, ANODONTOSAURUS INCEPTUS I SCOLOSAURUS THRONUS 

El 2018 ha tornat a ser un any destacat per als Anquilosaures, no per la qualitat dels fòssils dels nous tàxons binomials (tal com va passar al 2017 amb el Zuul i el Borealopelta) si no per la quantitat de noves espècies que s'han presentat. A més dels Anquilosàurids Jinyunpelta i Akainacephalus johnsoni i dels Nodosàurids Acantholipan i Invictarx, hi ha tres nous Anquilosàurids del Cretaci superior del Canadà (un nou tàxon genèric i específic i dues noves espècies de gèneres ja coneguts) que han sortit tots del mateix estudi, signat per en Paul Penkalski (Universitat de Wisconsin) i publicat a la revista alemanya Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie l'1 de març. L'article consisteix en una revisió dels fòssils d'Anquilosàurids de les Formacions Horseshoe Canyon, i Dinosaur Park (finals del Campanià i principis del Maastrichtià, Alberta), la qual ha donat a conèixer una diversitat taxonòmica dels cuirassats canadencs encara més gran de la que ja es coneixia.

Crani de l'holotip del Platypelta en vistes dorsal (dalt, dibuix i foto) i lateral dreta (baix, foto).
Foto: Arbour & Currie (2013)/Plos One.
El nou tàxon genèric i específic es tracta del Platypelta coombsi, procedent de la Formació Dinosaur Park (77,5-76,5 M.A.). El nom genèric significa "escut ample" en grec, en referència a la gran amplada dels seus osteoderms, mentre que el nom específic és un homenatge a en Walter Preston Coombs, paleontòleg pioner en l'estudi dels Anquilosàurids i que va classificar l'holotip del dinosaure com un Euoplocephalus al 1971. L'holotip és un esquelet amb crani i que no conserva ni la cua ni les extremitats posteriors que representa un exemplar adult i que va ser recuperat pel paleontòleg del Museu Americà d'Història Natural (Nova York) Barnum Brown al 1914. Al Platypelta s'hi han assignat quatre exemplars més que representen respectivament un esquelet parcial amb crani, un crani, una massa caudal i un esquelet que no presenta el crani però que conserva impressions de la pell. En Penkalski ja ha considerat l'holotip diferent de l'Euoplocephalus i pertanyent a una nova espècie des del 2001, encara que no ha assignat una nova denominació per aquest fòssil i pels altres fins ara. Alguns trets de diagnòstic del Platypelta són uns osteoderms del tronc que fan més de 25 cm de llargada (una mida gran) i amb una superfície rugosa a la seva punta, un musell que queda restringit just al davant de l'òrbita ocular, un bec arrodonit i relativament petit, un còndil occipital  (protuberància de la part inferior de l'os occipital del crani) gran, unes banyes escamosals curtes i rugoses amb una base ampla, corones dentals altament ornamentades, un peu robust amb urpes arquejades i uns osteoderms del mig de la primera mitja anella cervical (la banda transversa d'osteoderms que es protegeix la part superior del coll) allargats i amb una projecció cònica. Un Platypelta adult mesuraria sis metres, una mida bastant gran per a un Anquilosàurid.

Crani de l'holotip de l'Anodontosaurus inceptus en vistes dorsal (dalt, dibuix i foto) i lateral esquerra (baix, foto).
Foto: Arbour & Currie (2013)/Plos One.
Les noves espècies de gèneres ja coneguts són l'Anodontosaurus inceptus i el Scolosaurus thronus. L'A. inceptus està basat en un exemplar consistent en un esquelet parcial amb crani i procedent de la Formació Dinosaur Park que ha estès l'espectre temporal d'aquest gènere d'Anquilosàurid uns quants milions d'anys cap endarrere (els altres fòssils d'Adontosaurus s'havien recuperat de la Formació Horseshoe Canyon, que, amb 72,8-67 M.A., és bastant més jove que la Dinosaur Park). El nom específic inceptus prové de la paraula llatina per a "iniciador", en referència a l'edat més antiga d'aquests fòssils respecte als de l'espècie tipus (A. lambei). Algunes característiques de diagnòstic de l'A. inceptus són una placa nasal en forma de ventall i osteoderms medials de la primera mitja anella cervical arrodonits i sense quilla i osteoderms laterals en forma de piràmide. El S. thronus està basat en tres exemplars de la Formació Dinosaur Park i el seu específic prové de la paraula llatina per a "tron" degut a que és un dels fòssils de dinosaures més recents de la Dinosaur Park i també perquè l'holotip es va trobar dalt d'un turó. Algunes característiques de diagnòstic del S.thronus són un caputegulum nassal central més petit que en altres Anquilosàurids, un sacre de vuit vèrtebres i de nou a diferència d'altres dinosaures del seu tipus, vèrtebres dorsals i sacres poc estretes i osteoderms davanters de la cua amb una quilla més alta. Aquesta diversitat tan alta d'Anquilosaures durant el Campanià-Maastrichtià del Canadà ja devia haver-se originat abans de l'inici de la sedimentació de la Formació Dinosaur Park i estaria relacionada amb l'existència de variacions importants en els ecosistemes en aquesta època i regió.    

Crani de l'holotip del Scolosaurus thronus en vistes dorsal (dalt, dibuix i foto) i lateral dreta (baix, foto).
Foto: Arbour & Currie (2013)/Plos One.

*L'any de l'article de la descripció de l'Adynomosaurus és el 2019 i el 2018 perquè, encara que l'article ja s'hagi publicat online, apareixerà en el volum de la Cretaceous Research de l'abril del 2019.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada