salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 5 de gener del 2019

Els dinosaures de l'any 2018: més tàxons de Saurisquis descrits al 2018.

Acabem l'edició 2018 d'Els dinosaures de l'any amb la presentació de tres tàxons més de Saurisquis que es van donar a conèixer l'any passat: un Teròpode Ornitomimosaure del Cretaci inferior dels Estats Units, un Sauròpode Titanosauriform del Cretaci inferior de la Xina i un Sauròpode Mamenquisàurid del Juràssic mitjà de la Xina.

ARKANSAURUS FRIDAYI

Aquest Ornitomimosaure va ser presentat el 19 de març a la revista Journal of Vertebrate Paleontology en un article signat per la Rebecca Hunt-Foster (Oficina d'Administració de Terres del País dels Canyons, Moab, Utah) i en James Quinn (Universitat d'Arkansas, Fayetteville). Es tracta del primer dinosaure descrit a partir de fòssils procedent d'Arkansas (estat nord-americà al qual està dedicat el seu nom genèric) i s'ha convertint en el dinosaure estatal d'Arkansas. L'Arkansaurus està basat en un peu dret gairebé complet que va ser descobert al 1972 en un terreny propietat d'en Joe Friday, veí de la localitat de Locksburg (el qual s'ha volgut homenatjar en el nom específic del dinosaure específic, fridayi), que pertany geològicament a la Formació Trinity (Cretaci inferior Aptià-Albià, 125-100 M.A.). El fòssil van ser descrits per primer cop el 1973 per en Quinn, però aquest va morir al 1977, quedant el fòssil relegat a les col·leccions de la Universitat d'Arkansas fins que la Hunt-Foster els va rescatar de l'oblit el 2002 com a part d'un projecte que formava part dels seus estudis universitaris. Després d'acabar el seu treball inicial al 2003, la Hunt-Foster va tornar a examinar el peu de Locksburg al 2016, nova investigació de la qual va sorgir l'article de descripció de l'Arkansaurus. La Hunt-Foster va afegir en Quinn com autor pòstum per les seves primeres consideracions sobre el fòssil.


Esquerra: metatarsians de l'holotip de l'Arkansaurus en vistes proximal (A) i anterior (B). Dreta: reconstrucció de l'holotip de l'Arkansaurus.
Foto: Hunt-Foster & Quinn (2018)/Journal of Vertebrate Paleontology (esquerra) i Rebecca Hunt-Foster (dreta).
L'Arkansaurus és un dels Ornitomimosaures més antics d'Amèrica del Nord, juntament amb el Nedcolbertia de la Formació Cedar Mountain, contemporània en el temps a la Trinity. Els Ornitomimosaures al Cretaci inferior d'Amèrica del Nord són menys comuns que els seus parents asiàtics de la mateixa època i que els seus descendents del Cretaci superior nord-americà. L'Arkansaurus es pot distingir de la resta d'Ornitomimosaures per presentar falanges unguals diferenciades de les altres, un metatarsià III comprimit lateralment que és oval en vista proximal (vist des de dalt) i una falange ungual distal amb un tubercle flexor (estructura on s'enganxen els músculs flexors de l'os respectiu) fluix. La forma del metatarsià III indica que l'Arkansaurus és més basal que els Ornitomimosaures asiàtics d'una edat similar, però d'una posició filogenètica semblant a la dels altres Ornitomimosaures nord-americans del Cretaci inferior. La presència d'un Ornitomimosaure a l'antiga Apalàtxia destapa una radiació de "dinosaures estruç" a l'est d'Amèrica del Nord molt poc coneguda pel moment i evidencia l'emigració de poblacions d'aquests Teròpodes des de Laramídia, tenint en compte que el mar que separarà Laramídia i Apalàtxia durant el Cretaci superior estava restringit al nord del continent nord-americà i, per tant, no hi havia barreres geogràfiques importants que impedissin el pas dels animals d'oest a est i viceversa.

Reconstrucció d'un Arkansaurus caçant una llagosta en un bosc del Cretaci inferior d'Arkansas.
Foto: Brian Engh.

LIAONINGOTITAN SINENSIS

El Liaoningotitan sinensis va ser presentat el mes de juny a la revista xinesa Global Geology en un article en xinès signat per un equip de paleontòlegs xinesos i japonesos encapçalat per en Chang-fu Zhou (Museu Paleontològic de Liaoning, Shenyang). L'holotip d'aquest Sauròpode es va trobar el 2006 en un jaciment de la Formació Jianshangou datat de principis de l'Aptià (125 M.A.), formant part la Formació Jianshangou de la prolífica Biota de Jehol, els sediments de la qual no solen donar moltes restes d'animals grans degut a la restricció de diàmetre i de gruix de les capes de roca on queden comprimits gairebé la totalitat dels fòssils que s'hi han recuperat. L'holotip del Liaoningotitan, no obstant, presenta moltes de les característiques de preservació dels fòssils de la Biota de Jehol, ja que es tracta d'un esquelet gairebé complet (crani, mandíbula inferior, vèrtebres cervicals, vèrtebres dorsals, vèrtebres caudals, escàpula, húmer, cúbit, radi, ili, isqui, pubis, fèmur i tíbia), la qualitat dels ossos és molt bona i aquests estan fortament aplanat (el que ha impedit una interpretació correcta dels trets ossis i la determinació de la forma de certes restes). El nom genèric significa "tità de Liaoning", mentre que el nom específic sinesis fa referència a la Xina.

Foto i dibuix del crani de l'holotip del Liaoningotitan. Es pot notar l'estat de compressió d'aquest fòssil.
Foto: Zhou et al. (2018)/Global Geology.

Ossos postcranials de l'holotip del Liaoningotitan. Per ordre alfabètic: vèrtebres dorsals, vèrtebres cervicals, ili, tíbia, radi, cúbit, fèmur, húmer, pubis i isqui.
Foto: Zhou et al. (2018)/Global Geology.
La longitud total de l'holotip del Liaoningotitan està estimada en 12-15 m, el que es converteix en el dinosaure més gran identificat a Liaoning. Els caràcters de diagnòstic del Liaoningotitan consisteixen en un marge ventral del maxil·lar convex, una filera dental superior curta i posicionada anteriorment, dents superiors amb una corona en forma d'espàtula i una secció de tall en forma de D, dents inferiors amb una secció de tall el·líptica de la corona, un húmer amb una expansió proximal que representa un 54,9 % de la llargada de l'os i un ili amb un procés preacetabular punxegut. L'anàlisi filogenètica del Liaonigotitan el va recuperar com un Titanosauriform més basal que els Titanosaures però més derivat que el Brachiosaurus i l'Euhelopus, pel que més o menys és un Somphospondylii basal. El Liaoningotitan és el segon Sauròpode de Liaoning, sent l'altre el contemporani en el temps Dongbeititan.

Reconstrucció d'un Liaoningotitan en comparació amb un humà.
Foto: Cisiopurple.
  
ANHUILONG DIBOENSIS

L'Anhuilong diboensis és també el segon Sauròpode del seu tipus recuperat a la seva respectiva província xinesa, sent en aquest cas és un Mamenquisàurid del Juràssic mitjà d'Anhui. Va ser presentat en un article signat per un equip de paleontòlegs xinesos dirigits per en Xin-Xin Ren (Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia, Beijing) que va ser publicat a la revista Historical Biology el 19 de setembre. L'holotip del dinosaure consisteix en un húmer, radi i cúbit esquerres complets d'un mateix individu procedents d'un jaciment de la Formació Hongqin (Juràssic mitjà) proper a la localitat de Wangcun (Anhui). El nom genèric significa "drac d'Anhui" en xinès, mentre que el nom específic diboensis fa referència al suposat lloc d'origen de l'holotip (malgrat que no s'indica cap jaciment concret de procedència dels fòssils, ni amb un nom semblant al de la denominació específica del dinosaure ni amb cap altre).

Reconstrucció d'un Anhuilong en comparació amb un humà.
Foto: Cisiopurple.
L'holotip de l'Anhuilong mesuraria originalment 2 m, el que ha fet suposar a en Ren i els seus col·laboradors que, tenint en compte els colls extremadament llargs dels Mamenquisàurids, l'animal  sencer hauria fet 20 m de longitud i hauria pogut elevar el cap fins a 10 m d'alçada. La seva massa corporal no seria superior a les 12 t. Les característiques de diagnòstic de l'Anhuilong són un radi i un cúbit que, respectivament, només suposen la meitat i el 56% de la longitud de l'húmer (els quals són els valors més baixos coneguts per a un Mamenquisàurid), una vora lateral de la cresta deltopectoral de l'húmer dirigida cap al costat i cap endarrere, un còndil (o projecció) lateral del cantó frontal de la vora inferior més robust que el seu equivalent medial i una secció de tall del cúbit amb una forma el·líptica. A l'anàlisi filogenètica, l'Anhuilong és recuperat com el tàxon germà del Huangshanlong i el clade format per aquests dos s'ajunta amb l'Omeisaurus (Juràssic mitjà de Sichuan) per donar lloc al clade germà de tota la resta de Mamenquisàurids. Encara que hi ha la sospita de que l'Anhuilong sigui un sinònim menor del Huangshanlong, un húmer molt més robust i un avantbraç molt més llarg de l'últim dinosaure descarten per ara la relació de sinonímia taxonòmica. La presència de dos Mamenquisàurids de la mateixa època a Anhui indica que aquests dinosaures ja eren un grup divers a la Xina pel Juràssic mitjà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada