salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 24 de gener de 2015

Els dinosaures de l'any: Més Sauròpodes descrits el 2014.

Dins d'aquest grup, el Dreadnoughtus ha estat el rei indiscutible el 2014. Però l'any passat també es van descriure molts més Sauròpodes, alguns dels quals han passat gairebé desapercebuts per a la majoria de la gent.

TAMBATITANIS AMICITIAE

Prové del Japó, una regió on encara no s'han documentat molts dinosaures basats en restes postcranials, ja que gairebé tots els fòssils recuperats a l'arxipèlag són dents. Del Tambatitanis, per sort, encara s'ha pogut recuperar una bona part de l'esquelet. L'holotip està basat en un esquelet parcial que inclou la majoria del crani, part de la mandíbula inferior, part del coll, les vèrtebres dorsals, sacres i caudals, les costelles, els xebrons, un pubis i un ílium. Va ser descobert el 2006 i procedeix de la Formació Sasayama del Cretaci inferior Albià, a prop de la ciutat de Tamba a la prefectura de Hyogo, d'on ve el nom genèric, a més de titanis, una terminació molt utilitzada en els Sauròpodes per la seva gran mida. El nom específic amicitiae ve d'amistat, perquè el fòssil va ser descobert per dos investigadors que eren molt amics: Murakami Shigeru i Adachi Kiyoshi. El Tambatitanis va ser presentat a la revista Zootaxa.
Les vèrtebres caudals del Tambatitanis tenen les apòfisis espinoses corbades en forma de ganxo, mentre que en la majoria dels Sauròpodes apunten cap amunt. No seria un Sauròpode molt gran, faria uns 15 metres de llargada.
L'anàlisi filogenètic mostra que el Tambatitanis formava part dels Euholopòdids (Euholopodidae) una família de Titanosauriforms basals endèmica de l'Àsia Oriental. Tot i això, els ossos del crani s'assemblen als dels Titanosaures més evolucionats, amb el que també s'ha suggerit que pertanyia a un altre tipus de dinosaure.

Esquelet holotip de Tambatitanis.
Foto: Zootaxa.

Vèrtebres de l'holotip de Tambatitanis.
Foto: Zootaxa.

HUANGSHANLONG ANHUIENSIS

Prové de la província xinesa d'Anhui, sent el segon dinosaure procedent d'allà, després del Paquicefalosaure Wannanosaurus, i el primer del Juràssic (el Wannanosaurus és del Cretaci). L'holotip del Huangshanlong va ser descobert el 2002 durant les obres en una carretera al comtat de Shexian, a la ciutat-prefectura de Huangshan (del qual rep el nom genèric, afegint la terminació xinesa per drac). Està compost de tres ossos de les extremitats anteriors: un húmer de 91 cm, un cúbit de 60 cm i un radi de 52 cm. Des del punt de vista geològic, aquests fòssils pertanyen a la Formació Hongqin, del Juràssic mitjà. Tot i que la mida del Huangshanlong no està clara, per les estimacions fetes a partir dels ossos de l'holotip arribaria a fer 15 metres d'alçada. El Huangshanlong pertany a la família dels Mamenxisàurids, típics del Juràssic mitjà de la Xina. La seva descripció va ser publicada a finals d'any a la revista xinesa Vertebrata PalAsiatica, sent un dels últims dinosaures que es van donar a conèixer el 2014.

Húmer de Huangshanlong vist des de diferents angles.
Foto: Vertebrata PalAsiatica.

Radi i cúbit de Huangshanlong.
Foto: Vertebrata PalAsiatica
.

YONGJINGLONG DATANGI

Aquest també prové de la Xina, però de la província de Gansu, al nord-oest del país. Els fòssils Yongjinglong van ser descobert el 2008 en un jaciment del Grup Hekou del Cretaci inferior. L'holotip està compost de tres dents, 8 vèrtebres presacres (antecedent a les sacres però precedint a les dorsals), 7 vèrtebres dorsals, una costella dorsal fragmentària, un escàpula-coracoides (com s'anomena a aquests dos ossos quan es troben junts) i un radi i un cúbit dret. Aquest exemplar faria entre 15 i 18 m, però no estaria del tot desenvolupat, per tant un adult tindria una mida més gran. Una de les proves de que es tracta d'un subadult és que l'escàpula i el coracoides no s'acaben de fusionar per formar l'escàpula-coracoides. Aquests ossos també mostren diferències notables amb les d'altres Sauròpodes, ja que l'escàpula-coracoides del Yongjinglong té els costats gairebé paral·lels, mentre que altres tàxons sobresurt cap a fora.
El Yongjinglong està classificat com un Titanosaure, del qual el gènere més proper és l'Opisthocoelicaudia de Mongòlia. Aquest últim va viure al Cretaci Superior, el que podria dir que a principis del període (quan va viure el Yongjinglong i quan van els Titanosaures van començar a desplaçar a altres Sauròpodes) ja hi hauria totes les línies evolutives d'aquest clade.
El nom Yongjinglong significa "drac de Yongjing", una ciutat propera al jaciment on es va trobar l'holotip. El nom específic datangi té dos significats: ha estat dedicat igualment a la dinastia Tang (618-907) i al paleontòleg Zhi-Lu Tang, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, per les seves nombroses contribucions en l'estudi dels dinosaures xinesos.
Aquest Sauròpode va ser descrit a Plos One.

Dents de l'holotip de Yongjinglong.
Foto: Plos One.

Dibuix del Yongjinglong amb la situació dels ossos postcranials de l'holotip.
Foto: Plos One.

VAHINY DEPERETI

Va ser trobat a la Formació Maevarano, a la província de Mahajanga (Madagascar), un jaciment que a proporcionat evidències de la curiosa fauna de l'illa a finals del Cretaci, quan ja estava separada d'Àfrica i els seus animals van començar a seguir un camí evolutiu propi. Fins ara, es coneixia un Sauròpode Titanosaure de Maevarano, el Rapetosaurus krausei, del qual s'han trobat centenars d'ossos. Però també hi ha fòssils de Titanosaures que no són de Rapetosaurus, però que són molt pocs i molt fragmentaris. Entre aquests fòssils hi havia una caixa craniana, que és la part d'os que tanca el cervell, descobert el 2005 i que fins el 2014 va rebre el nom de Malagasy Taxon B. L'any passat va rebre el nom de Vahiny depereti, que vol dir "viatger" en malgaix, i homenatjant al paleontòleg francès Charles Depéret, que va excavar a Madagascar.
El Vahiny era força diferent del seu veí Rapetosaurus i s'assemblava més al Jainosaurus, de l'Índia. L'edat de la formació Maevarano és superior a la separació de Madagascar de Gondwana, que va tenir lloc fa 88 M.A., el que indica que al principi de la història evolutiva dels animals de l'illa, caracteritzada per l'aïllament, encara hi havia semblances amb tàxons continentals.
El Vahiny va ser descrit al Journal of Vertebrate Paleontology.

Caixa cranial de l'holotip del Vahiny.
Foto: Journal of Vertebrate Paleontology.

QUETECSAURUS RUSCONII

Un membre més de la rica fauna de Titanosaures d'Argentina, més concretament de la Formació Cerro Lisandro del Cretaci superior Turonià, a la província de Neuquén. L'holotip consta d'un os postorbital, dents, dues vèrtebres cervicals, una vèrtebra dorsal, una vèrtebra caudal, costelles dorsals, un coracoides, cinc metacarpians i fragments d'un húmer, un radi i un cúbit.
El Quetecsaurus és el tàxon germà d'altres dos Titanosaures sud-americans, el Mendozasaurus i el Futalongkosaurus, que formen el clade Longkosauria (del mapudungun Longko, "gegant"), caracteritzats per tenir tres làmines laterals de les apòfisis espinoses de les vèrtebres cervicals, tret que el Quetecsaurus comparteix amb aquests.
El nom genèric Quetecsaurus vol dir "rèptil de foc", del millcayac (llengua ameríndia antigament parlada a l'actual província argentina de Mendoza ) Quetec. El nom específic està dedicat al naturalista Carlos Rusconi.
El Quetecsaurus ha estat descrit a la revista Ameghiniana, de l'Associació Paleontològica Argentina.

Esquelet de Quetecsaurus amb els ossos trobats a l'holotip pintats.
Foto: Encyklopedia Dinozaury.

Reconstrucció de Quetecsaurus.
Foto: Dennonyx.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada