EL JOVE PALEONTÒLEG: Els dinosaures de l'any: Aquilops americanus.

dissabte, 3 de gener del 2015

Els dinosaures de l'any: Aquilops americanus.

Aquest dinosaure és especial perquè es tracta del primer Ceratopsià (no confondre amb Ceratòpsid, que és un grup més exclusiu) d'Amèrica del Nord. Prové de la Formació Clovery al sud de Montana, datada entre fa 104 i 109 M.A., de l'estrat faunístic Albià del Cretaci inferior-mitjà, uns 20 milions d'anys més antic que altres parents seus en aquest territori. L'holotip està compost d'un crani parcial amb un predentari associat i un dentari esquerre parcial, a més de més restes fòssils addicionals, però que no s'han pogut identificar. El nom d'aquest nou tàxon, Aquilops americanus, significa "cara d'àguila" en el nom genèric pel bec ganxut del seu os rostral, (aquila és àguila i ops és cara) i "americanus" en el nom específic per ser el primer Ceratopsià d'aquest continent. Ha estat presentat per un equip nord-americà a la revista Plos One.

L'Aquilops sorprèn per ser un dinosaure molt petit. El crani holotip fa 10 cm, amb el que cap al palmell de la mà. L'exemplar a qui pertany aquest cap faria 60 cm de llargada i un pes d'un 1 kg. Però, com sempre passa quan es descobreix un únic exemplar així de petit, hi ha el dubte que possiblement no fos un adult. Això és més fàcil justificar-ho quan l'exemplar té ossos llargs, però en el cas de l'Aquilops, només es coneix el crani, que és més petit que els cranis adults dels Ceratopsians més propers i fins i tot sembla el d'una cria d'aquest últims. També té característiques que comparteix amb les cries de molts Ceratopsians, com les grans òrbites oculars rodones. Tot i que no sembla haver acabat el seu creixement, no es tractaria d'una cria molt jove, si no que estaria força crescut, amb el que es consideraria un subadult. Si això és cert, un Aquilops adult seria una mica més gran, però no gaire més, al voltant d'un metre. Tot i que no s'han restes postcranials, seria bípede com molts Ceratopsians primitius.

L'Aquilops es caracteritza per tenir una fossa antorbital allargada i punxeguda i una petita banya sobre el bec. Filogenèticament, es tracta d'un Neoceratopsià basal, molt proper a tàxons asiàtics com el Liaoceratops i l'Archaeoceratops. Possibles de Neoceratopsians primitius nord-americans s'han descobert anteriorment, entre les que s'inclouen dents aïllades del Cenomanià de la Formació Cedar Mountain a Utah i un esquelet parcial de l'Albià superior de la Formació Wayan d'Idaho, tot i que no s'han pogut assignar a cap tàxon conegut o no s'ha pogut crear un de nou per aquests. Per ara, l'Aquilops és el primer Ceratopsià americà que ha rebut gènere i espècie, i pel que indiquen els anàlisis filogenètics, podria ser membre d'una primera migració de Ceratopsians procedents d'Àsia cap al Nou Món per un pont terrestre al que ara és l'estret de Bering. L'Aquilops està molt lluny dels Neoceratopsians que milions d'anys més tard van poblar l'Amèrica del Nord, els Leptoceratòpsids i els Ceratòpsids, que podrien haver emigrat d'Àsia al mateix moment que l'Aquilops (el que indicaria que encara falta molt per descobrir) o ho fessin en èpoques posteriors (possiblement durant el Turonià, fa 90 M.A.). Tot i que la teoria de la dispersió a través d'Àsia oriental i l'estret de Bering seria la més plausible, també s'ha apuntat una altra hipotètica ruta d'entrada dels Ceratopsians a Amèrica a través d'Europa, ja que fins ben entrat el Cretaci les faunes de dinosaures nord-americanes eren semblants a les d'Europa, però hi ha el problema que els fòssils de Ceratopsians són gairebé absents al Vell Continent.