salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dilluns, 5 de gener de 2015

Els dinosaures de l'any: Saltillomimus rapidus i Gobivenator mongoliensis

Entre els dinosaures descrits l'any passat no hi podien faltar els "corredors", petits carnívors de potes llargues, una prova d'una gran velocitat. Entre ells hi ha el Saltillomimus rapidus de Mèxic i el Gobivenator mongoliensis de Mongòlia.

SALTILLOMIMIUS RAPIDUS

Les seves restes provenen del jaciment de La Majada, a prop del poble de Saltillo a l'estat mexicà de Coahuila, una regió que des de fa uns quants anys ha estat començant a desvetllar com era la fauna de dinosaures del Cretaci superior de la regió més meridional de l'antiga Laramídia. Van ser trobades l'any 1998 per la paleontòloga Martha Carolina Aguillón. Els fòssils, d'uns 72,5 M.A., al Campanià, consten de l'holotip, un exemplar adult que està constituït per ossos de la pelvis, de la cama dreta i de les mans, a més d'un segon exemplar, possiblement un juvenil, compost d'un pubis,  la cama esquerra i un braç. També s'hi han associat unes vertebres caudals, que van ser referides en un principi com Ornithomimus. Aquests fòssils estan guardats a la col·lecció paleontològica del Museo del Desierto de Saltillo. Tot i que el nom Saltillomimus rapidus ja es va encunyar el 2010, va romandre invàlid fins al 2014. Va ser presentat a finals de novembre en una conferència al Museo del Desierto.
Es tracta d'un Ornitomimosaure, que comparteix característiques tant amb espècies asiàtiques com nord-americanes. El seu nom genèric vol dir "imitador de Saltillo" (el sufix mimius s'ha utilitzat molt en els Ornitomimosaures per la seva semblança física amb els ocells corredors (estruços, nyandús i emús). El nom específic, rapidus, es va posar perquè, com molts parents seus, tenia les cames molt llargues, una prova de que podria ser molt ràpid, possiblement d'entre 70 i 80 km/h, com s'ha estimat per altres membres del seu clade de Teròpodes. Feia un metre i mig d'alçada i tres metres de longitud. Com altres Ornitomimosaures, el seu bec no tenia dents i era teòricament omnívor.
Aquest dinosaure ha rebut les crítiques dels investigadors de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), la principal institució cultural mexicana, segons ells, no poden certificar al Saltillomimus, perquè l'estudi de les seves restes no es va publicar en cap revista científica internacional. El delegat de l'INAH a Coahuila, José Francisco Aguilar, també va afegir que l'institució no podia considerar al dinosaure vàlid perquè no es té la informació completa ni del període d'excavació ni dels materials que es van utilitzar durant l'excavació i la investigació.

Reconstrucció de Saltillomimus present en la presentació del dinosaure al Museo del Desierto de Saltillo.
Foto: Libertad de Expresión Yucatán.

Crani de Saltillomimus.
Foto: La Vanguardia México.

GOBIVENATOR MONGOLIENSIS

Es tracta d'un Troodòntid del Campanià (72 M.A.) de la formació Djadochta de Mongòlia, descrit per un grup de paleontòlegs mongols i japonesos a la revista Naturwissenschaften. Està basat en un esquelet quasi complet que inclou un crani al que li falta la punta del musell. Dins les restes postcranials, falten les vèrtebres cervicals mitjanes, els ossos dels braços situats per sota de l'articulació del colze, alguns ossos de les cames i la majoria de les gastràlia. El nom genèric significa "caçador del Gobi" i l'específic prové de Mongòlia, un país que ha proporcionat un gran nombre d'espècies de gairebé tots els tipus de dinosaures, inclosos els Troodòntids (petits Teròpodes emparentats amb les aus) als quals pertany el Gobivenator.
En l'article en que s'ha presentat el Gobivenator, s'ha incidit molt en l'anatomia del paladar, que en l'holotip està conservat d'una forma excepcional, el que ha suposat un avenç en l'estudi de les transformacions anatòmiques ocurregudes en el crani durant l'evolució dels Teròpodes cap als ocells. El Gobivenator presenta una àrea estreta d'articulació entre els ossos cranials del palatí i el pterigoide i un jugal més petit que els Teròpodes més primitius, característiques. que comparteix amb les aus. També presenta trets que són caràcters homòlegs entre els Dromeosàurids (com el Velociraptor i el Deinonychus) i les aus i que són plesiomòrfics (o caràcters primitius que després han anat variant) en els Troodòntids, el que indica que el paladar no va evolucionar d'una forma simple fins als ocells a partir dels Teròpodes Celurosaures avançats, si no d'una forma força complexa en que hi podrien haver diferents mides i formes depenent dels clades.
També s'ha estudiat l'evolució del crani cinètic (amb articulacions mòbils) dels ocells. L'estructura del paladar del Gobivenator mostra que el crani dels Teròpodes no avians és acinètic, sense la possibilitat de moviment dels seus parents voladors vius, però amb condicions prèvies per a l'evolució de la cínesi cranial, com la pèrdua de l'os epipterigoide (situat per sobre del pterigoide, ja que el prefix epi- indica aquesta condició), que està present com una plesiomorfía en els altres Teròpodes, inclosos els Dromeosàurids, el que sustenta que els Troodòntids estan més a prop de les aus que dels Dromeosàurids.
El Gobivenator feia 1,6 cm de llargada. Dins dels Troodòntids, es troba filogenèticament molt proper amb altres tàxons mongols del Cretaci superior com el Saurornithoides i el gènere tipus de la família, el Troodon nord-americà.

Dalt a l'esquerra: Restes postcranials i dibuix de l'esquelet.
Dalt a la dreta: Crani.
Sota:Reconstrucció artística.
Foto: Naturwissenschaften i Eloy Manzanero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada