Els dinosaures de l'any: Changyuraptor yangi.

En alguns dels dinosaures Teròpodes més propers a les aus ja s'observen casos de plomes ben ramificades, sobretot a la cua i les extremitats, tant a les anteriors com a les posteriors, el que els hi ha valgut el sobrenom de "dinosaures de quatre ales", tot i que el seu nom científic és Microraptorinae o Microraptorins, el nom dels quals prové del Micropraptor, un dels primeres gèneres en que es va observar aquesta característica. Els Microraptorins són generalment molt petits, però l'any passat va sortir a la llum el Changyuraptor yangi, que va fer canviar les coses.

El Changyuraptor prové de la Formació Yixian (125 M.A. d'antiguitat) a la província de Liaoning a la Xina, un dels jaciments d'on provenen la majoria de dinosaures emplomallats que s'han descobert des dels 90. L'holotip va ser descobert el 2012 i consta d'un esquelet gairebé complet amb crani inclòs comprimit en una llosa. Va ser presentat per un equip internacional encapçalat per Luis Chiappe, del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a la revista Nature Communications. El nom genèric d'aquest Teròpode vol dir "lladre de plomes llargues" (del xinès chang yu i el llatí raptor) i l'específic ha esta posat en homenatge al paleontòleg Yang Yandong.

El Changyuraptor presenta un seguit de característiques que el diferencien dels altres Microraptorins, com una fúrcula més robusta i més ample, un húmer més llarg que el radi (mentre que en el Microraptor tenen una longitud molt semblant), les vèrtebres caudals mitjanes són el doble de llargues que les dorsals i 22 vèrtebres caudals (menys que les del Microraptor, que en són 26). L'holotip feia 1,3 m de llargada i pesava 4 kg, amb el que es converteix en el Microraptorí més gran trobat fins ara (altres tàxons d'aquest grup, com el Microraptor, feia només 42 cm de llargada i no arribava al quilogram de pes). A més, un estudi de la microestructura òssia va revelar que era un adult completament desenvolupat. 

El Changyuraptor, a més de ser el més gran entre els "dinosaures de quatre ales", també és, de tots els dinosaures no ocells, el que té les plomes més llargues. En tenia per tot el cos. Les de la cua poden arribar als 30 cm de llargada, amb el que, si les ajuntéssim totes, constituirien més o menys el 30 % de la llargada del dinosaure, uns 132 cm.

La presència de plomes molt semblants a les de les aus en les extremitats i la cua dels Microraptorins, indica que podrien fer ús d'una forma primitiva de vol. Es tirarien des dels arbres de les jungles que habitaven i estirarien les seves potes emplomallades i farien servir la seva cua allargada per reduir la velocitat al aterrar. El Changyuraptor, al ser més gran que els demés dinosaures amb aquesta característica, presenta un problema a l'hora d'esbrinar el seu model aerodinàmic. El Microraptor i altres "dinosaures de quatre ales" eren molt petits, el que indicaria que la reducció de la mida corporal en els Teròpodes podria haver ajudat en l'evolució del vol, però el Changyuraptor contradiu aquesta hipòtesi i suggereix que formes més grans també haurien tingut habilitats aèries. La teoria de que la cua servia per controlar i reduir la velocitat a l'hora d'aterrar serviria de molt per un dinosaure de la mida del Changyuraptor. 

Holotip de Changyuraptor amb aproximació de la cua.
Foto: Nature Communications.

Reconstrucció d'un Changyuraptor en posició de volar en comparació amb un humà.
Foto: Stephanie Abramowicz.