salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

diumenge, 25 de gener de 2015

Els dinosaures de l'any: Més Tireòfors descrits el 2014.

Just abans d'acabar el 2014, el paleontòleg rus Roman Ulansky va publicar un treball en que revisava la filogènia dels Tireòfors basals i els Estegosaures del qual van sortir vuit nous gèneres i quatre noves espècies de gèneres ja coneguts:

ANDHRASAURUS INDICUS

Escelidosàurid (Tireòfor basal) del Juràssic inferior Pliensbachià-Toarcià de l'Índia. L'holotip es va trobar a la Formació Kota a l'estat d'Andhra Pradesh, del qual deriva el nom genèric del dinosaure. L'holotip està compost d'un crani, 30 osteoderms i vèrtebres. L'Andhrasaurus era un dinosaure força petit d'entre 2,5 i 3 m de longitud. Tenia un crani estret semblant al del Scelidosaurus, tot i que el maxil·lar era més allargat i la mandíbula inferior era més gruixuda.
Els noms dels gèneres descrits per Roman Ulansky ja s'havien proposat abans per altres paleontòlegs en anys anteriors, tot i que no s'havien considerat vàlids. En el cas de l'Andhrasaurus, aquest va rebre aquest nom inicialment el 2002 per Naht, Yadagiri i Moltra. Aquests investigadors van apuntar la possibilitat de que es podria tractar d'un Anquilosaure basal. Algunes de les característiques que senyalen per a aquesta hipòtesi són que l'Andhrasaurus té denticles tant a la cara anterior com posterior de les dents, tot i que aquesta característica també la comparteix amb els Escelidosàurids i els Estegosaures.

SINOPELTOSAURUS MINIMUS

També anomenat Sinopelta minima, és un Escelidosàurid de la Formació Lufeng del Juràssic inferior Hettangià-Pliensbachià de la província xinesa de Yunnan. L'holotip està compost de la part distal d'una tíbia i d'un peroné, un astràgal, un calcani i un metatarsià. El nom va ser proposat inicialment per Irmis i Knoll el 2008.

SCELIDOSAURUS ARIZONENSIS

Nova espècie de Scelidosaurus, gènere conegut sobretot d'Anglaterra amb l'espècie tipus Scelidosaurus harrisonii, procedent d'Arizona, de la Formació Kayenta del Juràssic inferior Sinemurià-Pliensbachià. Els únics fòssils trobats són alguns osteoderms, mentre que els fòssils d'Anglaterra es componen d'esquelets complets. Va ser proposat inicialment per Padian el 1987. És una  prova més de que els dinosaures d'Europa podien haver viscut a Amèrica del Nord durant l'etapa del Pangea.

AMARGASTEGOS BREVICOLLUS

Estegosàurid del Cretaci inferior Barremià-Aptià d'Argentina, procedent de la Formació La Amarga de Neuquén. El nom específic prové perquè les vèrtebres cervicals de l'holotip eren curtes. A més d'això, l'holotip també presenta osteoderms, vèrtebres caudals i un os supraorbital del crani. L'Amargastegos és un dels pocs Estegosàurids de l'Hemisferi sud. Va ser proposat inicialment per Bonaparte el 1996.

EOPLOPHYSIS VETUSTUS

Estegosàurid del Juràssic mitjà Bathonià d'Anglaterra, procedent de la Formació Sharp's Hill a Oxfordshire i de la Formació Chipping Norton a Gloucestershire. Ulansky va renombrar a Omosaurus vetutstus, proposat per Von Huene el 1910. Aquesta espècie ha estat reinterpretada moltes vegades: el 1964 se li va canviar el nom per Dacentrurus vetustus. A la dècada del 1980 va tornar a ser vàlid la denominació proposta originalment 70 anys abans. Després va tornar a la posició de nomen dubium i fins i tot va ser expulsat dels Estegosàurids i classificat com un Dinosauria indeterminat, perquè es van observar característiques compartides amb els Sauròpodes, però no cap tret exclusiu dels Estegosàurids.
Ulansky s'ha basat per fer la seva descripció de l'Eoplophysis en un fèmur (l'holotip trobat per Von Huene), costelles cervicals i dorsals, espines caudals i plaques dèrmiques.


FERGANASTEGOS CALLOVICUS

Estegosàurid del Juràssic mitjà Callovià (del qual ve el nom específic) de la Vall de Ferganà (de la qual prové el nom genèric), Kirguizistan, de la Formació Balabansai. El nom va ser proposat inicialment per Averianov, Bakirov i Martin el 2007. L'holotip consta de 4 vèrtebres dorsals. Els autors originals creien que el diagnòstic d'aquestes vèrtebres era massa poc com per proposar un nom binomial, amb el que Ferganastegos va quedar en desús, tot i que Ulansky va veure suficients diferències amb altres Estegosàurids com per fer reviure la denominació. 


SIAMODRACON ALTISPINUS

Estegosàurid del Juràssic superior (estatge faunístic incert) de la Formació Phu Kradung, Tailàndia. L'holotip està compost d'una única vèrtebra dorsal. Va ser proposant inicialment per Buffetaut, Suteethorn i Tong el 2001. El seu nom genèric significa "drac siamès" (de Siam, denominació antiga de Tailàndia). I l'específic, "espines altes".

CHUNGKINGOSAURUS GIGANTICUS I CHUNGKINGOSAURUS MAGNUS

Dues noves espècies del gènere Chungkingosaurus, Estegosàurid Kentrosaurí del Juràssic superior Oxfordià de Sichuan, Xina (Formació Shangshaximiao). Van ser proposats inicialment per Dong, Zhou i Zhang el 1983, els mateixos paleontòlegs i el mateix any que al gènere i a l'espècie tipus, Chungkingosaurus jiangbeiensis. El C. giganticus està basat en vèrtebres caudals i sacres, un húmer, un fèmur, una tíbia i un peroné. El C. magnus està basat en una escàpula, un ílium, un sacre i un isqui.  

NATRONASAURUS LONGISPINUS

Estegosàurid Kentrosaurí del Juràssic superior Kimmeridgià-Titonià de la Formació Morrison al comtat de Natrona, Wyoming (del qual ve el nom genèric). L'holotip està compost d'un esquelet postcranial parcial que inclou 42 vèrtebres, un sacre fragmentari, dos isquis, part d'un pubis, un fèmur dret, diverses costelles i 4 espines dèrmiques caudals (grans prolongacions d'os que sobresurten de la cua de molts tàxons d'Estegosàurids i a les quals es deu el nom específic).
Natronasaurus és el nom amb el que Ulansky a rebatejat al Stegosaurus longispinus, proposat per Gilmore el 1914. A diferència d'altres espècies de Stegosaurus, aquesta tenia les espines dèrmiques considerablement més llargues. Alguns paleontòlegs ho han interpretat com a resultat de l'ontogènia o del dimorfisme sexual, és a dir, que mentre els altres fòssils de Stegosaurus pertanyen a mascles adults, S. longispinus és diferent perquè es tracta d'un subadult o una femella. Mentre que altres, inclòs Ulansky, senyalen que les espines dèrmiques llargues són característiques del Kentrosaurus de la Formació Tendaguru (Tanzània), amb el que S. longispnius no seria un Stegosaurus, si no una espècie nord-americana de Kentrosaurus o un membre de la subfamília Kentrosaurinae. Aquesta última conclusió és a la que ha arribat el paleontòleg rus.

SALDAMOSAURUS TUVENSIS

Estegosàurid Kentrosaurí del Juràssic superior (estatge faunístic incert) de la Formació Saldam (de la qual  deu el nom genèric) a la República de Tuvà (de la qual prové el nom específic), Rússia. Ha estat documentat a partir d'una possible caixa cranial i algunes vèrtebres de les quals no s'ha pogut identificar a la part de la columna que pertanyen. Va ser proposat inicialment per Averianov, Leschinskiy, Kudryavtsev i Zabelin el 2007.

WUERHOSAURUS MONGOLIENSIS

Nova espècie procedent del Cretaci inferior Aptià-Albià de les Formacions Dzunbain i Khukhtyk a Mongòlia del gènere Wuerhosaurus, els primers fòssils del qual es van trobar a la Formació Lianmuging a la Xina. L'espècie mongola s'ha identificant a partir de vèrtebres dorsals i caudals i dos pubis. W. mongoliensis va ser proposat inicialment per Alifanov, Tumanova i Kurzanov el 2005.


Roman Ulansky és un paleontòleg freelance que no treballa per a cap institució de recerca. Els tàxons descrits en el seu treball s'han registrat al Zoobank, el Registre Oficial de la Nomenclatura Zoològica, el que indica que poden ser vàlids i utilitzats en treballs ulteriors, tot i que hi ha la possibilitat que un dia deixin de ser-ho.

Dibuix d'un Andhrasaurus indicus amb els ossos documentats.
Foto: Roman Ulansky.

Dibuix d'un Natronasaurus longispinus amb els ossos documentats.
Foto: Roman Ulansky.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada