EL JOVE PALEONTÒLEG: Els dinosaures de l'any: Kulindadromeus zabaikalicus

dissabte, 10 de gener del 2015

Els dinosaures de l'any: Kulindadromeus zabaikalicus

La presència de plomes en els Ornitisquis i, per tant, en tots els dinosaures, ha estat objecte de debat entre els paleontòlegs els últims anys. Ja s'han descobert fòssils d'aquest tipus de dinosaures amb filaments "proto-plomes" molt semblants als dels Teròpodes, més específicament en el Ceratopsià Psittacosaurus i en l'Heterodontosàurid Tianyulong, però la veritable presència d'aquests filaments recobrint els seus cossos i encara està dubte. L'any passat va sortir a la llum un Ornitisqui que podria aclarir el tema i, per això, es va convertir en un dels descobriments amb més ressò mediàtic del 2014 en el camp de la paleontologia: el Kulindadromeus zabaikalicus.

Aquest dinosaure, que es podria qualificar de revolucionari, prové d'una vall anomenada Kulinda (d'on vé el seu nom genèric junt amb dromeus, "corredor", pel que el seu significat seria "corredor de Kulinda"), situada al krai rus de Zabaikal (d'on vé el nom específic), a l'est asiàtic del país, a Sibèria. A Kulinda està situada la Formació Ukureyskaya del Juràssic mitjà-superior (estatges faunístics Bajocià-Titonià). Aquest jaciment va ser descobert el 2010 i des de llavors s'han trobat restes òssies de Teròpodes que s'havien identificar com del gènere europeu Compsognathus (que no està molt demostrat), un possible Psittacosaurus i les primeres restes d'escames cobertes de filaments avantpassats de les plomes. A més, el 2013 es va descriure un nou gènere de dinosaure herbívor que va rebre informalment el nom de Kulindosaurus, que no va ser acceptat. Els fòssils en que s'ha descrit el nou gènere Kulindadromeus es van recuperar entre el 2010 i el 2012 i també se'n van trobar el 2013 que encara no s'han descrit. L'estudi, dirigit per Pascal Godefroit, del Real Institut Belga de Ciències de la Terra de Brussel·les i en que també hi ha participat Sofia Sinitsa, de l'Institut de Recursos Naturals, Ecologia i Criologia (INREC) de Txità, que va descobrir el jaciment de Kulinda, a la revista Science a l'estiu passat.

L'holotip del Kulindadromeus consta d'un crani parcial. Els paratips han proporcionat restes postcranials com dues escàpules dretes, un cúbit esquerre, el fèmur, la tíbia i l'isqui drets, una vèrtebra caudal, l'ílium i el pubis esquerres i una vèrtebra dorsal. Aquests fòssils es conserven a l'INREC a Txità, la capital del krai de Zabaikal. Però el Kulindadromeus no és l'únic dinosaure nou de Kulinda. La revista russa Paleontological Journal va publicar les descripcions de dues noves possibles espècies d'aquest jaciment: el Kulindapteryx ukureica ("ala de Kulinda i d'Ukurei), de la família dels Jeholosàurids i descrit per Vladimir Alifanov de l'Institut Paleontològic A.A. Borissiak de l'Acadèmia Russa de Ciències, i el Daurosaurus olovus ("rèptil de la serralada Dàuria-Transbaikal i del riu Olov"), de la família dels Hipsilofodonts i descrit per Sergei Saveliev de l'Institut d'Investigació de Morfologia Humana de l'Acadèmia Rusa de Ciències Mèdiques. Segons Pascal Godefroit, les restes van ser portades il·legalment a l'Institut Paleontològic A.A.Borissiak a Moscou i que pertanyen a l'INREC, per tant no considera de que el Kulindapteryx i el Daurosaurus siguin tàxons vàlids. Això també depen de que Godefroit, observa que aquests dos són molt semblants al Kulindadromeus i serien exemplars d'aquest. El Kulindadromeus està classificat com un Neornitisqui basal, amb el que estaria a la base de la subdivisió dels Ornitisquis que inclou als Ornitòpodes i als Marginocèfals però que exclou als Tireòfors.

El Kulindadromeus feia 1,5 m de llargada, amb el cap curt, braços curts i potes llargues, el que indica que era bípede.

I ara arriba el que l'ha fet especial: tots els ossos que s'han descrit estan coberts d'epidermis, composta d'escames de diferents formes depenent de la part del cos cobertes de filaments que podrien ser l'origen de les plomes, per això, se'ls anomena "proto-plomes". Eren massa petites i massa senzilles com per ajudar al Kulindadromeus a volar, però que li servirien per mantenir la temperatura corporal o per identificar-se. El seu cos presenta tres tipus de "proto-plomes": El primer tipus són uns filaments que recorden al pèl dels mamífers que fan 3 cm de llargada i que en el Kulindadromeus cobreixen el tronc, el coll i el cap. S'assemblen a les "proto-plomes" en forma de pèl que ja s'han trobat en alguns Teròpodes. El segon tipus es troba a la part superior del braç i a la cuixa i consisteix en grups de sis o set filaments de partir d'un centímetre i mig que es projecten cap a baix. També es troben en els Teròpodes. Però el tercer tipus identificat en el Kulindadromeus és únic i es troba a la part inferior o distal de les cames. Consisteix en grups de sis o set estructures de a partir de 2 cm en forma de cinta. Excepte aquest últim tipus, les "proto-plomes" del Kulindadromeus són del mateix del tipus que les dels Teròpodes, que no sols indica que els Ornitisquis estiguessin emplomallats, si no també que les plomes ja existien en els dinosaures des de l'inici de la seva evolució i això es podria extrapolar als Arcosaures en general, perquè en alguns Pterosaures també s'han observat filaments semblants a les "proto-plomes" dinosaurianes. Tot i que no seria improbable, encara no s'ha trobat a cap Triceratops o Parasaurolophus, dinosaures descoberts per primera vegada fa més de 100 anys i, per tant, més estudiats que el Kulindadromeus, amb filaments com els d'aquest últim.