Els dinosaures de l'any: Més Hadrosàurids descrits el 2014.

Com indica el títol, aquí hi ha les breus descripcions de quatre tàxons d'aquest clade d'Ornitòpodes descrits l'any passat.

ADELOLOPHUS HUTCHISONI

Hadrosàurid Lambeosaurí del Cretaci superior Campanià de la Formació Wahweap a Utah, Estats Units. Només se'n coneix un fòssil, un maxil·lar conservat al Museu de Paleontologia de la Universitat de Califòrnia. El fòssil es de fa 77 M.A., a mitjans del Campanià, una època en que el registre fòssil d'Hadrosàurids nord-americans es força rar. A més, és el Lambeosaurí més antic del continent. El seu nom genèric vol dir "cresta desconeguda" (del grec adelos "incert" i lophos "cresta"), en referència a que no se sap si tenia cresta cranial com altres parents seus com el Parasaurolophus i el Lambeosaurus per la falta de material. El nom específic va dedicat a Howard Hutchison, paleontòleg que va trobar l'holotip.

GONGPOQUANSAURUS MAZONGSHANENSIS

El nom d'aquest Hadrosauroïdeu basal no Hadrosàurid del Cretaci inferior Albià de la Xina, ja s'ha encunyat abans, tot i que es va mantenir com a nomen nudum (denominació a la que li fallen diversos criteris científics) fins el 2014. Això va passar perquè l'holotip, un esquelet parcial tant amb crani com amb restes postcranials procedent de la Formació Zhonggou del Grup Xinminbao a prop de la localitat de Mazongshan (de la qual prové el nom específic) a la província de Gansu, va ser desenterrat el 1992 i nombrat com Probactrosaurus mazongshanensis el 1997. Estudis posteriors van trobar que P. mazongshanensis era menys derivat respecte als Hadrosàurids, i per tant, més a prop filogenèticament, que l'espècie tipus de Probactrosaurus, P. gobiensis (que és un Iguanodòntid força proper als Hadrosàurids). A partir d'aquestes dades, es va suggerir que es tractava d'un nou gènere, al qual se li va posar el nom de Gongpoquansaurus, tot i que es va mantenir el mateix nom específic. Però, com ja s'ha esmentat al principi, no es va fer oficial l'any passat.

PLESIOHADROS DJADOKHTAENSIS

Hadrosauroïdeu no Hadrosàurid procedent del Cretaci superior Campanià de la Formació Djadokhta, Mongòlia, de la qual prové el nom específic. El nom genèric significa "proper als Hadrosàurids" (del grec plesios "a prop" i hadros "pesant", com a abreviació d'Hadrosaurus). Està basat en un esquelet parcial amb crani inclós procedent d'Alag Teg, una de les localitats de la Formació Djadokhta.

AUGUSTYNOLOPHUS MORRISI

Hadrosàurid de la tribu biològica Saurolophini del Cretaci superior Maastrichtià de la Formació Moreno a Califòrnia, Estats Units, descrit primerament com una espècie de Saurolophus (S.morrisi) el 2013. L'holotip consta d'un esquelet parcial descobert el 1939. També s'ha descrit a partir d'un altre esquelet parcial (paratip) força més petit que l'holotip. El nom genèric va dedicat a la família Augustyn, que ha estat molt generosa en finançar expedicions paleontològiques a Califòrnia, junt amb la terminació hel·lènica per cresta. El nom específic s'ha posat en homenatge al paleontòleg William Morris, que va estudiar per primera vegada els fòssils de l'Augustynolophus assignant-los a Saurolophus sp. En l'estudi, publicat per la Geological Magazine de la Universitat de Cambridge, en el crani holotip s'observen diferències notables per expulsar al Saurolophus morrisi d'aquest gènere i crear el nou gènere Augustynolophus. Posseïa una cresta nasal que acabava en una punta triangular que s'estenia sobre el sostre cranial.

L'Augustynolophus és el segon Hadrosàurid nord-americà de finals del Maastrichtià, just abans del Límit K/T, el que indica una major diversitat faunística en els dinosaures d'aquesta època (molts estudis han mostrat que just abans de la caiguda del meteorit que els va portar a l'extinció, la seva diversitat faunística ja estava molt desgastada). També dóna suport a la teoria de la separació faunística en províncies de l'antiga Laramidia.

Esquelet reconstruït de Probactrosaurus mazongshanensis (=Gongpoquansaurus)
Foto: Viquipèdia.

Crani holotip d'Augustynolophus morrisi.
Foto: Geological Magazine.

Els treballs on s'han descrit a l'Adelolophus, el Gongpoquansaurus i el Plesiohadros s'han recollit al llibre Hadrosaurs d'Iindiana University Press, editat per David Eberth i David Evans.