La vida al Triàsic: Tetràpodes no dinosaures

Els Tetràpodes havien patit grans baixes després de l'extinció Permiana, però a través del Triàsic es van recuperar i van sortir nous grups. Els depredadors aquàtics principals eren els Temnospòndils, que des de llavors van començar a declinar fins a la seva extinció al Cretaci. També van aparèixer els amfibis moderns.

Els únics Teràpsids que havien sobreviscut a la gran extinció eren els Dicinodonts i els Cinodonts. Aquests grups van ser els rèptils dominants durant la primera part del període, però van ser reemplaçats pels Arcosaures. Alguns Cinodonts van evolucionar cap als primers mamífers.

Els Arcosaures van ser un grup poc important durant el Permià, però van sorgir nous grups i durant l'última part del període van dominar ecosistemes terrestres. En especial abundaven els carnívors, com els Rauisucs terrestres, els Fitosaures semi-aquàtics, que eren els màxims depredadors, i els primers Crocodiloforms. També hi havia espècies herbívores com els Etosaures i els Rincosaures. Durant el Triàsic també van aparèixer les primeres tortugues i els primers Pterosaures, que en els següents milions d'anys dominarien els cels, al mateix temps que els dinosaures dominaven la terra.

No tots els Teràpsids no mamífers es van extingir al Triàsic. Alguns Cinodonts van sobreviure fins al Cretaci inferior. També han sorgir evidències de que alguns Dicinodonts també van sobreviure fins més tard a Austràlia.

Cranis de Benthosuchus. Als jaciments de la conca del Moscova (Rússia) un 90% dels fòssils són de Temnospòndils, dels quals la majoria no superen 1 m de llargada.