Uns investigadors de l'Imperial College de Londres van publicar el 9 de juny a la revista Nature un descobriment molt important fet a partir de varis tipus de fòssils de dinosaures canadencs guardats a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la capital britànica: la presència en aquests de cèl·lules sanguínies i de col·lagen, una proteïna que forma fibres i que es troba en ossos i tendons. Si trobar teixits tous com aquests ja és impressionant, els fòssils on han estat localitzats estaven en mal estat, ja que els teixits tous poden aparèixer amb més possibilitats en fòssils ben conservats, el que indica que la seva preservació podria ser extensa en els fòssils encara que aquests no estiguin en un estat de conservació excepcional.
Les cèl·lules sanguínies i les proteïnes de col·lagen es van trobar en vuit fòssils de dinosaures procedents del Canadà: una urpa de Teròpode no identificat, una costella del Ceratòpsid Casmosaure (Chasmosaurus), un turmell i les falanges d'un Hadrosàurid no identificat, la falange d'un Ceratòpsid no identificat i la costella d'un dinosaure sense descriure que encara no ha estat assignat a cap grup provenen de la Formació Dinosaur Park d'Alberta, que té els jaciments de dinosaures cretàcics més productius del Canadà. També hi ha uns altres dos fragments d'ossos d'Hadrosàurids procedents d'altres formacions geològiques de finals del Cretaci (75 M.A.). El primer que van trobar els científics de l'Imperial College van ser estructures semblants als glòbuls vermells a l'urpa de Teròpode i la falange de Ceratòpsid mitjançant un microscopi electrònic. Després en van mirar la composició química amb un espectròmetre de masses i van trobar que les cèl·lules sanguínies d'aquests dinosaures eren molt semblants a les de l'emú, una prova interessant que ajunta encara més als dinosaures amb les aus a més del que s'ha pogut evidenciar a partir dels ossos, i no sols justifica el parentesc proper entre els ocells i els Teròpodes si no també obra una possible relació amb els Ceratòpsids. En quatre altres fòssils van observar estructures de tipus fibrós com les que forma el col·lagen i van detectar aminoàcids que es troben normalment en aquesta proteïna, per això creuen que la presenten, tot i que necessiten investigar més en els fòssils examinats i fer-ho amb altres restes que puguin presentar teixits tous per confirmar les seves teories.
La presència de teixits tous com col·lagen i cèl·lules sanguínies en fòssils de dinosaures tan antics poden ajudar als paleontòlegs per proporcionar-los informació que no seria completa només amb els ossos, com esbrinar com van passar de ser ectoterms (sang freda) a endoterms (sang calenta) o mesoterms (metabolisme intermedi que l'any passat es va proposar que tindrien els dinosauries, veure: Un nou tipus de metabolisme pels dinosaures). La possible presència de col·lagen en ossos de dinosaure ja es va detectar al 2013 a partir d'esquelets d'embrions del Prosauròpode xinès Lufengosaure (Lufengosaurus) de fa 190 M.A., encara més antics que els fòssils canadencs. Si es comparessin els resultats de les dues investigacions, es podria obrir una nova àrea d'investigació pel que fa a la biologia dels dinosaures i altres llinatges d'animals extingits fa molt de temps i comparar-ho amb la dels animals moderns.
 |
| Imatge de microscopi de les estructures de col·lagen identificades en la costella de dinosaure no identificat. Foto: Nature. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada