salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 20 de juny de 2015

Les arrels ibèriques de l'Indominus rex.

Avui torno a parlar de Món Juràssic (Jurassic World), en aquest cas sobre l'espècie de dinosaure protagonista, l'Indominus rex i la seva relació amb altres dinosaures.
Molts ja deveu saber que es tracta d'un híbrid que s'ha creat a partir de l'ADN d'altres dinosaures i que no representa a cap dinosaure identificat a partir de restes fòssils. Els genetistes del parc el creen en un moment en que els visitants anaven a menys, esperant que les xifres de públic tornessin a pujar de forma espectacular. Al principi hi havia dos exemplars d'Indominus, un mascle i una femella, però l'últim (el que apareix a la pel·lícula) es va menjar al seu germà. Es tracta d'un dinosaure molt intel·ligent i d'una agressivitat i ferocitat màxima, que el tenen reclòs en una gran gàbia esperant poder-lo ensenyar al públic, tot i que l'Owen (el cuidador dels Velociraptors) adverteix de que pot ser molt perillós donat que no ha tingut contacte amb altres dinosaures. El Vic Hoskins, que vol utilitzar als Velociraptors com a armes, es comença a interessar per l'Indominus i quan pregunta als investigadors de quins animals estan compostos els seus gens, li responen dient-li que la majoria dels gens són de Tiranosaure i que la resta és confidencial. La femella Indominus marca amb les seves urpes a la paret del seu recinte per fer veure als humans que s'ha escapat, el mateix que com pensa l'Owen quan ho descobreix. La Claire va a la sala de control per preguntar a l'especialista tecnològic Lowery a on es troba la dinosaure, ell li respon que encara es troba a dins. A la vegada, l'Owen baixa amb uns treballadors i l'Indominus els embosca i acaba sortint de la gàbia. El propietari del parc Simon Masrani envia un equip de seguretat armat.

Cartell de la pel·lícula en que apareixen la femella Indominus i la Claire cara a cara.
Foto: Universal Pictures.

DE QUÈ ESTÀ FORMAT UN INDOMINUS REX?

En primer lloc, s'ha de dir que l'Indominus rex és un Teròpode, per tenir un cos principal de Tiranosaure, que segons la web oficial de Món Juràssic, fa 12 m de llargada, pot córrer a 50 km/h i el seu rugit pot arribar a una potència d'entre 140 i 150 decibels. El seu nom es pot abreviar com I.rex i significa "rei indomable" en llatí (Indominus és el gènere i rex l'espècie). En un principi també es va proposar de nombrar-lo Diabolus rex ("rei diabòlic"), abreviat D.rex. Pel que fa al comportament, mata a altres dinosaures no sols per menjar, si no també per plaer, com en el cas de quan es troba amb sis Apatosaures, els mossega enviant-los a l'altre barri i els deixa sense menjar-se'ls (amb un sol Apatosaure, un Teròpode de la mida d'un Indominus tindria menjar per més d'una setmana).
En algunes parts de la pel·lícula, les criatures que conformen el codi genètic de l'Indominus determinen el seu comportament:
Sèpia: Segons explica en Henry Wu, un dels creadors de l'Indominus, els seus gens han fet que es pogués camuflar amb quasi el mateix aspecte que el medi, com quan el perseguia l'equip de seguretat per la selva i que els seus membres no el poguessin trobar.
Granotes arborícoles: Una altra de les coses que va fer que l'equip de seguretat no trobés a l'Indominus és que, gracies als gens d'aquests amfibis, pot variar la seva temperatura corporal a la de l'ambient i no ser detectat per les màquines tèrmiques que portaven els membres del dispositiu de seguretat.
Velociraptor: Quan a la nit en Vic Hoskins es converteix en el cap de l'operació de captura de l'Indominus i utilitza als Velociraptors per atrapar-la, descobreix que si comuniquen i dedueix perquè li van dir que la composició genètica de l'Indominus era confidencial: una part dels gens són de Velociraptor i li permeten interactuar com si fos un d'ells. Això, també, comporta que aquests es posin del bàndol de la depredadora híbrida i ataquin als humans.
A la vegada, alguns paleontòlegs han descobert semblances entre l'aspecte de l'Indominus amb el d'altres Teròpodes i també amb altres rèptils no dinosaures:
Carnotaurus: L'Indominus presenta a l'esquena un seguit d'escames engrossides que sobresurten del cos i es corben, que tenen una mida de 4-5 cm i que es separen per una distància regular de 10 cm. Aquesta característica es troba en un grup de Teròpodes: els Ceratosaures Abelisaures i el millor exemple d'això prové del Carnotaurus sastrei argentí. Aquesta característica es descriu a la pàgina oficial de la pel·lícula.
Concavenator: La característica que aproxima a l'Indominus a aquest Teròpode ibèric no es descriu a la pàgina oficial de Món Juràssic, si no que ha estat identificada pels ulls dels paleontòlegs que van descriure al Pepito el 2010. El cas és que l'Indominus presenta als avantbraços uns filaments molt semblants als que es van proposar que tindria el Concavenator a partir d'uns petits bulbs de la mateixa regió de les extremitats anteriors, que també es troben en el Velociraptor i que serien el precedent dels bulbs dels quals parteixen les plomes de les aus, per tant també es va teoritzar que aquests filaments serien les primeres "protoplomes" identificades en un Teròpode Al·losauroïdeu (per fi alguna cosa!).
Cocodrils: A la web oficial de Món Juràssic es diu que l'Indominus pot reemplaçar les dents, una característica compartida en tots els Teròpodes, però (això allà no s'hi explica) les seves dents no semblen de Teròpode, si no més aviat estan basades en les dels cocodrils, ja que presenten fistonat als alvèols dentals, una característica que no apareix ni en Teròpodes semblants superficialment a cocodrils com els Espinosàurids. Una altra característica de cocodril en la mandíbula de l'Indominus és que estan com "desordenades", amb dents que tenen un àpex que apunta en sentits a vegades oposats a altres dents de la mateixa mandíbula, a diferència de les dents dels Teròpodes, que tenen totes la mateixa orientació.

Dibuix d'un Indominus amb aproximacions a les característiques basades en els tres últims animals.
Foto: El cuaderno de Godzillin. 

Després d'atacar a un Anquilosaure, els germans Gray i Zach i uns Apatosaures, l'Indominus trenca la part de l'aviari (que no té ocells si no Pterosaures), aquests últims surten i comencen a atacar a la gent a l'entrada del parc. A la nit, després de tornar-se del bàndol de l'Indominus, els Velociraptors comencen a atacar als soldats. L'Owen, la Claire, el Gray i el Zach són acorralats fins a l'entrada de Món Juràssic pels Velociraptors i l'Indominus. El primer humà intenta reestablir el vincle amb els seus antics amics, dos dels quals acaben sent assassinats per l'híbrid. El Gray li diu a la Claire que necessiten a un altre dinosaure igual de fort que l'Indominus per combatir-la. La Claire es connecta amb el Lowery perquè deixi anar a un Tiranosaure (i ella corrent davant seu amb talons!). Aquest, després d'una acarrissada lluita, està a punt de morir quan l'últim Velociraptor supervivent l'ajuda a enviar a l'Indominus fins a l'estany del Mosasaure, que l'agafa pel coll i l'enfonsa per asfixiar-la. Al final de la pel·lícula, surt el Tiranosaure des d'un turó de l'illa Nublar rugint com dient "tot i que es facin híbrids que semblin molt forts, jo sempre seré el líder".

LA FAMA DEL PEPITO

El fet de que una part de l'Indominus estigui basada en el Concavenator ha entusiasmat als paleontòlegs espanyols com a mostra de reconeixement internacional cap als dinosaures de la Península. També coincideix en una època en que aquest carnívor del Cretaci de Castella-La Manxa està adquirint una certa fama per mitjà d'altres mitjans, apareixen en videojocs, samarretes, tasses, etc. Una exposició sobre el Concavenator i altres dinosaures dels jaciments de Conca feta al Japó anomenada Dinosaures meravellosos d'Espanya ha fet força popular al Pepito al país asiàtic, tant que apareix en les habitacions d'un hotel, en xocolatines i en origamis.

Estàtua d'un Concavenator exposada davant de l'edifici de la Diputación de Cuenca.
Foto: CadenaSER.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada