Regaliceratops peterhewsi àlies "Hellboy": un Ceratòpsid que semblava un altre.

Es tracta d'un nou gènere i espècie de "dinosaure banyut" descrit el 4 de juny a la revista Current Biology. Al ser nou per a la ciència, mostra un esquema d'ornamentació cranial diferent a la d'altres Ceratòpsids, cosa que no sols fa augmentar el divers mosaic de cranis d'aquests dinosaures, si no que també presenta un cap que no correspon a la branca de Ceratòpsid a la qual pertany.

Primer de tot s'ha de dir que vol dir el seu nom: "Cara banyuda real (Regaliceratops) i de Peter Hews (peterhewsi)". El nom genèric ve del llatí reaglis (real) més la ja tradicional terminació grega ceratops per referir-se a la cara banyuda dels Ceratòpsids, l'element que els distingeix a primera vista d'altres dinosaures, pel fet que l'holotip, un crani d'un metre i 60 cm, té unes estructures òssies triangulars a la vora de la projecció parietal, amb el que sembla que porti una corona, i també perquè es guarda al Royal Tyrrell Museum a Drumheller (Alberta, Canadà). Peter Hews, al qual el nom específic del Ceratòpsid li fa un homenatge, és un geòleg va descobrir el crani holotip el 2005 a pocs metres per sobre de al riu Oldman al sud d'Alberta. L'holotip rep el nom afectuós de Hellboy perquè presenta dues banyes a sobre dels ulls com el personatge de còmic i de pel·lícula i també perquè va costar molt de treure'l de la roca on es trobava incrustat, ja que era molt dura, una operació que va portar anys i que es podria considerar "infernal" (traduït literalment Hellboy vol dir "noi de l'infern). El nom binomial el van posar Caleb Brown i Donald Henderson, investigadors del Royal Tyrrell Museum. L'edat del fòssil holotip és de 68 M.A., a mitjans de l'estatge Maastrichtià del Cretaci superior.

El crani Hellboy, l'holotip del Regaliceratops peterhewsi.
Foto: Royal Tyrrell Museum.

I és amb la forma del crani on sorgeixen les proves que han portat a l'afirmació final del primer paràgraf. El Regaliceratops presenta una de les banyes nasals més grans trobades en els Ceratòpsids, de 28 cm, i unes banyes postorbitals molt petites. Això junt amb l'elaborada ornamentació posterior de la projecció parietal, que li dóna una major envergadura, són característiques cranials pròpies de la subfamília de Ceratòpsids nord-americans més primitiva: els Centrosaurins (Centrosaurinae). Però resulta que aquests s'havien extingit a principis del Maastrichtià, poc temps abans de l'aparició en escena del Regaliceratops, sent reemplaçats per l'altra subfamília de Ceratòpsids d'aparició més moderna: els Casmosaurins (Chasmosaurinae), que inclouen al Triceratops i, com aquest, presenten banyes postorbitals molt llargues i una banya nasal més curta comparades amb les dels Centrosaurins. Per aquesta raó, el Regaliceratops es tracta d'un Casmosaurí, però va adoptar l'ornamentació cranial dels Centrosaurins i va ocupar el nínxol ecològic que aquests havien deixat lliure després de la seva extinció, pel que es tracta del primer cas de convergència evolutiva entre "dinosaures banyuts". En moltes espècies de Ceratòpsids la funció de les banyes i de la projecció parietal seria més aviat visual i sexual que no pas defensiva, entre aquestes hi estaria el Regaliceratops, que té crani de Centrosaurí perquè possiblement també hauria adoptat per convergència evolutiva la forma de comunicar-se i d'atreure al sexe oposat d'aquests, en el cas que diferenciés força de la dels Casmosaurins.

Cladograma dels Ceratòpsids en que es diferencien entre espècies de banya nasal llarga i banyes postorbitals curtes i espècies de banya nasal curta i banyes postorbitals llargues. El Regaliceratops ve de l'arbre de la dreta (d'on venen els seus parents més propers filogenèticament) dirigint-se cap a l'esquerra (amb els qui s'assembla superficialment però no hi està tant relacionat).
Foto: Current Biology. 

Reconstrucció d'un Regaliceratops caminant pel bosc.
Foto: Julius Csotonyi.