Ambopteryx longibrachium, el Yi qi 2.0.

Ara ja fa una mica més de quatre anys, es va presentar el Yi qi, un peculiar teròpode escansoriopterígid del Juràssic Superior de la Xina que es diferencia de tots els altres dinosaures existents per la possessió d'ales membranoses semblants a les dels pterosaures o a les dels ratpenats. Aquest 8 de maig, es va donar a conèixer, de la mà de paleontòlegs de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Beijing) liderats per en Min Wang i sent publicats els seus resultats a la revista científica per excel·lència Nature, un altre escansoriopterígid xinès que mostra les mateixes característiques en les extremitats anteriors que el Yi i que, de retruc, confirma que les ales membranoses o patagis serien una altra forma a través de la qual els dinosaures haurien aconseguit la capacitat de volar juntament amb les plomes pennàcees, encara que aquesta última alternativa la que ha prevalgut fins ara.

Foto (a) i dibuix amb diferenciació entre els diferents ossos (b) de l'holotip de l'Ambopteryx.
Foto: Wang et al. (2019)/Nature.

El nou dinosaure amb patagi ha rebut un nom més llarg que el Yi i d'origen grec i llatí (a diferència del nom totalment xinès del Yi): Ambopteryx longibrachium El nom genèric Ambopteryx significa "dues ales" en referència a la semblança de les ales d'aquest dinosaure amb les dels pterosaures, mentre que el nom específic longibrachium significa "braç llarg" i prové de les seves extremitats anteriors. especialment allargades. L'holotip de l'Ambopteryx és un esquelet gairebé complet i en connexió anatòmica conservat en dues làmines de roca com a motlle i contramotlle i que ha preservat restes de teixits tous (tant de plomes com de la membrana que cobriria les seves ales). Aquest esquelet prové d'estrats de la Formació Haifanggou (Juràssic superior Oxfordià, 163 M.A.) situats a prop del poble de Wubaiding (província xinesa de Liaoning). L'Ambopteryx és una mica anterior al Yi, de la Formació Tiaojishan (mitjans i finals de l'Oxfordià, 160-157 M.A.). L'holotip de l'Ambopteryx seria un subadult o un adult a causa de la fusió de les últimes vèrtebres caudals en un pigostil i l'absència de pous a la superfície dels ossos que indiquessin una absència d'ossificació periòstica (capes d'os que hi ha entre la matriu òssia i la capa de teixits sanguinis i nerviós que la cobreix o periosti). La longitud de l'animal és de 32 cm i el seu pes seria de 306 g, el que el converteix en un dels escansoriopterígids més gran a la vegada que és un dels dinosaures no-avaris més petits que es coneixen.

Detalls del coll (a), les vèrtebres caudals i el pigòstil (b), el braç esquerre (c) i la pelvis i la cama dreta (d) de l'holotip de l'Ambopteryx. A la foto a s'hi poden observar unes línies marrons que surten de les vèrtebres cervicals, corresponents a les plomes. A la foto c es marca amb una fletxa blava la situació del teixit corresponent al patagi.
Foto: Wang et al. (2019)/Nature.

L'Ambopoteryx ha estat identificat com un escansoriopterígid a través de la presència en aquest dinosaure d'una escàpula estesa cap avall, una cresta deltopectoral de l'húmer reduïda, un metacarpià III més llarg que el seu equivalent II i un dit III de la mà molt més llarg de la resta. Dins dels escansoriopterígids, es relaciona amb el Yi per la presència d'un element estiliforme (un os en forma de vara que s'estén des de l'extrem distal del cúbit, el qual serviria per sostenir el patagi a causa que incrementaria la seva superfície aerodinàmica) i una tíbia especialment curta. A la vegada, l'Ambopteryx es diferencia del Yi en base a un cúbit molt més ample que el radi, la fusió de les últimes vèrtebres caudals en un pigostil i l'absència d'un punt de transició entre el pigostil i les més flexibles vèrtebres caudals anteriors (a diferència del que passa amb altres teròpodes no-avaris, tinguin pigostil o no, i algunes aus basals), uns braços un terç més llargs que les cames, un procés postacetbular de l'ili recte i en forma de vara i una tíbia més curta que l'húmer. Al davant de la cintura pèlvica, a la posició del que seria l'estómac en l'animal viu, s'han identificat 20 pedres que servirien per a processar millor els aliments (és a dir, gastròlits) i possibles fragments d'ossos, els quals serien una prova de la dieta de l'Ambopteryx i potser d'altres escansoriopterígids. La combinació d'ossos i de gastròlits (associats a una dieta herbívora) fa pensar que seria omnívor. Les plomes de l'holotip de l'Ambopteryx es localitzen al voltant del cap, el coll i les espatlles i són de caràcter filamentós (a l'igual que les del Yi); mentre que a les extremitats anteriors i a l'abdomen hi ha una capa de color marró amb estries ondulants, la qual també s'observa a l'holotip del Yi i que seria el teixit membranós que formaria el seu patagi.

Detall de l'abdomen de l'holotip de l'Ambopteryx. L'abreviació ub fa referència a la massa òssia corresponent al contingut digestiu del dinosaure, mentre que l'abreviació ga fa referència als gastròlits.
Foto: Wang et al. (2019)/Nature.

L'anàlisi filogenètic de l'Ambopteryx el confirma com el tàxon germà del Yi. La presència d'un patagi en dues formes d'escansoriopterígids ha servit a l'equip d'en Wang per a revisar la possible conducta d'altres membres del grup. La cua escurçada i les extremitats anteriors allargades de l'Ambopteryx i d'altres escansoriopterígids (encara que en aquests la cua no acabi en un pigostil) donen suport a la hipòtesi d'un comportament volador en tot el clade gràcies a que haurien ajudat a incrementar l'estabilitat corporal a través del canvi del centre de pes de l'animal en una posició més davantera que en altres dinosaures. A més, això confirma que els gegantins dits III de la mà que s'observen en tots els escansoriopterígids servirien com a sosteniment d'un patagi, sospita que alguns paleontòlegs ja tenien des de fa anys a través de la presència d'un teixit semblant al del patagi de l'Ambopteryx i del Yi al voltant dels braços de l'Epidendrosaurus i de l'Epidexipteryx, més que no pas com a part d'una funció alimentària consistent en extreure insectes de les soques dels arbres, sent aquesta la hipòtesi majoritària fins ara. No obstant això, és possible que el patagi dels escansoriopterígids no servís per a una funció voladora, o no només per a això, ja que podria servir com una estructura ornamental que serviria per atreure el sexe oposat o per allunyar als depredadors o com un suport de propulsió a l'inici del vol (mentre que durant la resta de l'activitat es planaria).

Arbre filogenètic simplificat i calibrat temporalment dels Pennaraptora amb la inclusió de l'Ambopteryx. Les dues tipologies d'escansoriopterígids (amb presència directa de patagi o indirecta del mateix) estan representades amb reconstruccions de l'esquelet, mentre que la resta de dinosaures estan representats amb siluetes.
Foto: Wang et al. (2019)/Nature.

D'una forma o una altra, els escansoriopterígids van desenvolupar la capacitat de volar d'una forma molt diferent a com ho van fer les aus o altres teròpodes del clade Pennaraptora com els troodòntids i els dromeosàurids, no només per les ales membranoses a diferència de les ales emplomallades, si no també per tenir els primers un húmer i un cúbit molt llargs i uns metacarpians molt curts i més aviat la situació contrària en els darrers. En aquest sentit, el llarg dit manual III i l'element estiliforme haurien ajudat a sostenir el patagi com a compensació per aquesta estructura dels braços. Per tant, es torna a confirmar que diferents grups de petits teròpodes derivats, d'hàbits segurament arborícoles, van adquirir la capacitat de volar a través de diferents mecanismes, dels quals ha sobreviscut fins al moment actual l'aposta pels metacarpians llargs i les plomes a causa que va patir diverses modificacions al llarg dels milions d'anys que van incrementar l'eficàcia del vol, mentre que, per ara, només es coneix l'aposta pels metacarpians curts i el patagi en dues espècies del Juràssic Superior, amb el que no es pot confirmar si va sobreviure més milions d'anys encara que segurament no hauria sobreviscut a l'Extinció Massiva del Límit Cretaci-Paleògen.

Reconstrucció d'un Ambopteryx.
Foto: Chung-Tat Cheung.

Font: 
Wang, M.; O'Connor, J. K.; Xu, X.; Zhou, Z (2019). "A new Jurassic scansoriopterygid and the loss of membranous wings in theropod dinosaurs." Nature, Vol. 569: p. 256-259. https://doi.org/10.1038/s41586-019-1137-z