salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 29 de juny del 2019

Icnites de dinosaures a la Península Ibèrica: ornitòpodes (quarta i última part).

Quarta i última part del capítol dedicat al registre icnòlogic d'ornitòpodes a la Península Ibèrica (primera, segona i tercera parts), centrada a les mostres provinents del Juràssic superior i del Cretaci inferior de Portugal, a més de la única referència fins al moment de petjades d'aquests dinosaures a la Regió de Múrcia, datades del Cretaci superior.

PORTUGAL

A Portugal, les icnites d'ornitòpodes s'han identificat en dues unitats geogràfiques i geològiques diferents: la Conca Lusitànica, a la costa oest (d'on prové la immensa majoria del registre icnològic de dinosaures del país) i amb jaciments del Juràssic Superior i del Cretaci Inferior, i la Conca d'Algarve, a la costa est i amb jaciments del Cretaci Inferior. Als jaciments del Juràssic Superior de la Conca Lusitànica s'han identificat tant icnites de mida petita com de mida més gran. Les petjades més petites es classifiquen dins del gènere Dinehichnus, nomenclatura que significa "petjada dels navajo" perquè les primeres evidències d'aquestes impressions es van localitzar al territori tradicional dels amerindis navajo (els quals s'anomenen a si mateixos dineh) al sud-oest dels Estats Units en sediments de la Formació Morrison (Juràssic Superior Kimmeridgià-Titonià, 156-147 M.A.). El jaciment més important amb presència de Dinehichnus a Portugal es troba a Sao Martinho do Porto i destaca per mostrar tres rastres paral·lels, la qual cosa ha estat interpretat per alguns investigadors com l'evidència d'un comportament gregari en els seus productors. Els animals que haurien produït aquestes icnites serien driosàurids o camptosàurids, dues famílies d'ornitòpodes de mida petita-mitjana presenten en el registre fòssil del Juràssic superior de Portugal en forma de restes òssies. A l'icnogènere Dinehichnus també s'hi van classificar en un principi les icnites de Valdebrajes (La Rioja), actualment catalogades com icnites de Teròpodes (Lockley & Meyer, 2000; Lockley et al., 1998).

Dibuix dels rastres de Dinehichnus de Sao Martinho do Porto.
Foto: Lockley et al. (1998)/Modern Geology.
A diferència del que passa amb les icnites petites, les icnites d'ornitòpodes de gran mida no tenen equivalència en el registre fòssil ossi del Juràssic Superior de la Conca Lusitànica i, per contra, aquestes petjades s'assemblen més a les identificades en sediments del Cretaci amb dimensions semblants. Un exemple d'aquestes icnites va ser identificada al jaciment de Vale Frades, a prop del municipi de Lourinha, l'any 2003 i es va descriure el 2008 per part d'en Octávio Mateus (Universitat Nova de Lisboa) i en Jesper Milàn (Universitat de Copenhagen). Es tracta d'una impressió del peu de 70 cm de longitud i 69 cm d'amplada i amb un angle interdigital del dit II amb el IV de 90º que presenta característiques pròpies de les icnites d'ornitòpodes (dits curts i amples i una marca del taló simètrica i arrodonida). També la mesura de les amplades i les llargades de la icnita sencera, dels dits i del taló entren dins dels paràmetres propis per a un ornitòpode, ja que en Mateus i en Milàn dubtaven sobre si es tractaria d'una icnita de teròpode modificada. Mitjançant una equació que considera l'alçada als malucs d'un dinosaure com 4 vegades l'alçada dels peus, van estimar que el productor de la icnita de Vale Frades faria 2,8 m d'alçada als malucs. En comparació, l'ornitòpode més gran en aquella època a Portugal, el camptosàurid Draconyx, arribaria com a molt als 2 m d'alçada als malucs com a molt. Per tant, és probable que a Portugal ja hi hagués ornitòpodes de mides considerables com els dels Cretaci durant el Juràssic Superior, encara que no se n'han trobat restes òssies per al moment (Mateus & Milàn, 2008).

Esquerra: icnita d'ornitòpode gegant de Vales Frades. Dalt a la dreta: icnita d'estegosaure identificada al costat de la d'ornitòpode. Baix a la dreta: dibuix de les dues petjades.
Foto: Mateus & Milàn (2008)/Oryctos.
Dins dels sediments del Cretaci Inferior de la Conca Lusitànica, destaquen com jaciments amb icnites d'ornitòpodes Lagosteiros A i B (Berriasià, 145-139 M.A., i Hauterivià, 132-129 M.A., respectivament; Sesimbra), Praia Grande (Aptià, 125-113 M.A.; Sintra), Ólhos de Água (Aptià-Albià, 125-99 M.A.; Óbidos) i Praia do Guincho (Barremià, 129-125 M.A.; Cascais) (Santos et al., 2008; Santos et al., 2013). A Ólhos de Água, el seu morfotip 1 dels 3 que s'han catalogat (els altres dos pertanyerien a teròpodes) pertanyeria a ornitòpodes iguanodòntids a base de les seves grans dimensions (35-60 cm de llargada i 35-42 cm d'amplada) i que conserven petites marques de les urpes. Els rastres fets per icnites del morfotip 1 d'Ólhos de Água fan passos amb uns angles d'entre 130º i 150º i un d'aquests mostra una impressió de la mà (Mateus & Antunes, 2003). A Praia do Guincho només s'hi ha identificat una icnita d'ornitòpode, però aquesta va ser sotmesa a un estudi molt complet que va incloure una reconstrucció virtual en tres dimensions. La icnita mesura 29,7 cm de llargada i 28,4 cm d'amplada (una mida mitjana per a una petjada pedal d'ornitòpode) i el dinosaure que la va deixar tindria una alçada als malucs de 1,18 m com a mínim i de 1,75 m com a màxim. El dit III és bastant més llarg que els dits II i IV, fent que pugui semblar una icnita de teròpode, encara que realment bona part del dit III de la icnita de Praia do Guincho realment representa sediment acumulat a la punta del dígit. Apart d'això, la resta de característiques de la icnita són les típiques d'una petjada del peu d'un ornitòpode de mida mitjana-gran. Això també ha fet que la icnita de Praia do Guincho s'hagi classificat dins de l'icnogènere Iguanodontipus, a causa que els iguanodòntids són els únics ornitòpodes de grans dimensions coneguts al Cretaci Inferior de Portugal, inclosa la formació geològica que passa per Praia do Guincho (Formació Papo-Seco) (Figueiredo et al., 2017).

L'exemplar d'Iguanodontipus de Praia do Guincho.
Foto: Figueiredo et al. (2017)/Bolettino della Società Paleontologica Italiana.
Pel que fa a la Conca d'Algarve, les icnites d'ornitòpodes s'han identificat als jaciments de Salema i de Santa, tots dos pertanyents a la Formació Salema (Hauterivià-Barremià). A Salema s'hi ha conservat un rastre de 13 icnites de les quals 6 tenen la forma típica de les icnites d'ornitòpodes. Aquestes mesuren 38 cm de llargada per 37 cm d'amplada i amb uns angles interdigitals d'entre 30º i 40º. La resta de les icnites tenen forma arrodonida i no s'hi poden distingir trets anatòmics, les quals serien icnites en un principi típiques icnites tridàctiles d'ornitòpodes que s'haurien degradat a causa de l'erosió. La transformació de les icnites tridàctiles en arrodonides es deu a l'erosió o la no-conservació de les impressions en qüestió com veritables icnites si no com subpetjades i el pas de la forma tridàctila a l'arrodonida es pot dur a terme gràcies a la quasi equivalència de la longitud i de l'amplada en les icnites d'ornitòpodes. L'angle de pas de les icnites arrodonides és de 170º, un valor molt alt que també presenten les icnites tridàctiles. Per tant, es pot deduir que els rastres d'icnites arrodonides amb angles de pas grans representen el pas d'un ornitòpode. El productor de les icnites de Salema tindria una alçada als malucs de 2,2 m i es mouria a uns 1,7 km/h (Santos et al., 2013).

A: dibuix del rastre d'ornitòpode de Salema. B: foto d'una part del rastre.
Foto: Santos et al. (2013)/Cretaceous Research.
A Santa s'han identificat quatre rastres d'ornitòpodes de mida mitjana-gran (30-32 cm de llargada i 26-30 cm d'amplada), amb un espectre d'angles de pas d'entre 130º i 150º. Tenen característiques pròpies de l'icnogènere Iguanodontipus com el taló en forma d'U, dits ovalats i curts i extrems d'aquests de forma arrodonida, pel que segurament estarien fets per iguanodòntids. Per a altres investigadors, les icnites de Santa pertanyerien més aviat a l'icnogènere Caririchnium (Santos et al., 2013; Díaz-Martínez et al., 2015). Els productors dels rastres de Santa tindrien una alçada als malucs d'entre 1,8 i 2,4 m i es mourien entre 3,1 i 4,4 km/h. Per tant, els iguanodòntids ja haurien arribat a la part meridional de l'actual Península Ibèrica a finals de l'Hauterivià o a principis del Barremià, encara que ja estarien en aquest territori des del Berriasià gràcies a les icnites produïdes per aquests animals durant aquesta època a la Conca de Cameros. Això s'hauria produït pel sorgiment de ponts de terra entre les illes septentrionals del llavors Arxipèlag Europeu (a les actuals França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Gran Bretanya) i l'illa que constituïa l'actual Península Ibèrica, a més d'altres illes del sud de l'arxipèlag, produïts per baixades del nivell dels mars poc profunds que hi havia entre les diferents illes (Santos et al., 2013).

A: dibuix d'un dels rastres de Santa. B: foto d'una de les icnites Iguanodontipus del rastre del dibuix A. C: foto d'un altre rastre de Santa.
Foto: Santos et al. (2013)/Cretaceous Research.

MÚRCIA

El 2007 es van descobrir a la Sierra de los Gavilanes, dins del terme municipal de Yecla (Regió de Múrcia), un rastre de 4 icnites del peu d'ornitòpode del Cretaci Superior Maastrichtià (72-66 M.A.), sent les úniques icnites de dinosaures identificades al sud d'Espanya en un moment tant proper a l'extinció dels dinosaures no-aviaris. Són icnites relativament grans, la qual cosa, juntament amb l'època i certs trets anatòmics semblants als de les icnites d'hadrosàurids dels Pirineus, han fet suposar que es tracten de les petjades d'un hadrosàurid (Herrero Santos, 2010).

Foto (esquerra) i dibuix (dreta) del rastre d'hadrosàurid de la Sierra de los Gavilanes.
Foto: Herrero Santos (2010)/Ayuntamiento de Yecla, Consejeria de Educación Formación y Empleo de la Región de Múrcia i Ediciones de la Universidad de Múrcia.
Font:
Díaz-Martínez, I, Pereda-Suberbiola, X, Pérez-Llorente, F & Canudo, J. I. (2015). "Ichnotaxonomic review of large ornithopod dinosaur tracks: temporal and geographic implications." PLoS ONE, Vol. 10 (2): article e0115477. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0115477
Figueiredo, S., Dinis, P., Belo, J., Rosina, P. & Bachtsevanidou Strantzali, I (2017). "A new record of a possible ornithopod footprint from the Lower Cretaceous of Cabo Espinchel (Sesimbra, Portugal)." Bollettino della Società Paleontologica Italiana, Vol. 56 (2): p. 217-231. http://paleoitalia.org/media/u/archives/11_Figueiredo_et_al_2017_BSPI_562.pdf
Herrero Santos, E. (2010). "La era de los dinosaurios." Dins de: Muñoz López, F. J. (ed.), Yecla. Memorias de su identidad, p. 29-30. Ayuntamiento de Yecla, Consejeria de Educación, Formación y Empleo de la Región de Múrcia i Ediciones de la Universidad de Múrcia. ISBN: 978-84-8371-898-8.
Lockley, M. & Meyer, C. (2000). Dinosaur tracks and other fossil footprints of Europe. Columbia University Press. ISBN: 978-0231107105.
Lockley, M., dos Santos, V. F., Meyer, C. & Hunt, A. (1998). "A new dinosaur tracksite in the Morrison Formation, Boundary Butte, Southeastern Utah." Dins de: Carpenter, K., Chure, D. J. & Kirkland, J. I. (eds.), The Upper Jurassic Morrison Formation: an interdisciplinary studyModern Geology, p. 317-330. ISBN: 90-5699-183-3.
Mateus, O. & Antunes, M. T. (2003). "A new dinosaur tracksite in the Lower Cretaceous of Portugal." Ciências da Terra, Vol. 15: p. 253-262. https://docentes.fct.unl.pt/omateus/publications/new-dinosaur-tracksite-lower-cretaceous-portugal
Mateus, O. & Milàn, J. (2008). "Ichnological evidence for giant ornithopod dinosaurs in the Upper Jurassic Lourinha Formation, Portugal." Oryctos, Vol. 8: p. 47-52. https://docentes.fct.unl.pt/omateus/publications/ichnological-evidence-giant-ornithopod-dinosaurs-upper-jurassic-lourinha-format
Santos, V. F., Callapez, P. M. & Rodrigues, N. P. C. (2013). "Dinosaur footprints from the Lower Cretaceous of the Algarve Basin (Portugal): New data on the ornithopod palaeocology and palaeobiogeography of the Iberian Peninsula." Cretaceous Research, Vol. 40: p. 158-169.  https://doi.org/10.1016/j.cretres.2012.07.001
Santos, V. F., da Silva, C. M. & Rodrigues, L. A. (2008). "Dinosaur track sites from Portugal: Scientific and cultural significance." Oryctos, Vol. 8: p. 77-88. http://paleoviva.fc.ul.pt/cmsbibliogafia/cms080.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada