dissabte, 6 d’agost de 2016

Introducció al Límit K/T.

De les cinc grans extincions que van afectar la Biosfera durant l'eó Fanerozoic (sis, si s'inclou la nova extinció actual provocada per l'activitat humana), l'extinció del Límit Cretaci/Terciari (K/T) o Límit Cretaci/Paleògen (K/Pg, ja que el terme Terciari es considera una mica antiquat) és la més coneguda per ser la que va acabar amb els dinosaures no aviaris. Ja estat mencionada algunes vegades en aquest blog, pel que ja ha arribat el moment d'exposar les teories sobre el succés i les proves per a cadascuna.

INTRODUCCIÓ AL LÍMIT K/T

L'extinció del Límit K/T o Límit K/Pg va succeir, segons les estimacions més recents, fa uns 66 M.A., i no fa 65,5 M.A., que és la data que més ha quedat en molta gent. La K per a Cretaci prové de l'alemany Kreide, ja que la C s'utilitza per al Carbonífer. Tot i que es coneguda pels dinosaures no aviaris, es va extingir un 15% de les famílies d'organismes (unes 100 famílies), entre els quals es troben els Ammonits, els Mosasaures, els Plesiosaures, els Pterosaures, les aus no Neornites i certs tipus de cocodrils, tortugues i mamífers marsupials. I entre els supervivents s'hi troben bona part dels mamífers, els Neornites i també molts cocodrils i tortugues. S'ha de recordar que l'extinció massiva més mortífera fou la del Límit Permià/Triàsic (circa 250 M.A.), amb la desaparició de gairebé el 90% dels organismes.
Sempre que s'hagi d'estudiar el Límit K/T s'ha de fer des d'una perspectiva global, i no només enfocant-se en els dinosaures no aviaris. Però hi ha la paradoxa de que aquesta extinció massiva també és molt selectiva per la supervivència d'altres importants grups d'animals. Existeixen dues teories principals sobre el que va passar durant el Cretaci superior Maastrichtià. Una està a favor de considerar una extinció sobtada (pocs milers d'anys) provocada per una activitat volcànica molt intensa o a l'impacte d'un meteorit. L'altra està a favor de considerar una extinció gradual (certs milions d'anys) provocada per canvis ecològics que va perjudicar als organismes dominants. Per no dir la hipòtesi que creu la participació de varis fenomens o les "explicacions" sense fonament científic que en gairebé totes les vegades només involucren als dinosaures.

Tiranosàurid contemplant l'impacte del meteorit de Chicxulub mentre subjecta la seva presa, un Hadrosàurid.
Foto: Raúl Martín.
QUÈ MOSTRA EL REGISTRE FÒSSIL?

Com sempre en la Paleontologia, les teories s'han de formular a partir de l'evidència donada pels fòssils i les roques on es troben. En el cas del Límit K/T, el debat està centrat en la presència de certs desacords en la forma d'interpretar-se les evidències a favor d'una teoria o una altra. El què passa és que no existeix el mateix patró en tots els jaciments del Maastrichtià, estant alguns interpretats a favor de l'extinció massiva sobtada o de la gradual. La majoria de jaciments del Maastrichtià pertanyen a uns quants milions d'anys abans del moment de l'extinció, i en les localitats que són directament de finals d'aquesta etapa faunística, o només inclouen alguns fòssils (sobretot si estem parlant de dinosaures no aviaris) o no hi hagut mai un estudi suficientment exhaustiu. 
Els patrons de desenvolupament del Límit K/T només s'han pogut estudiar, en la majoria de vegades, a partir dels jaciments maastrichtians de l'oest nord-americà (des d'Alberta fins a Texas), encara que en aquesta llista també s'hi inclourien els dels Països Catalans. I com era d'esperar, en algunes de les localitats nord-americanes la diversitat dels dinosaures disminueix cap a uns quants milions d'anys abans dels fatídics 66 i, en altres, la diversitat es manté constant o fins i tot augmenta. En canvi, els jaciments dels Països Catalans tenen l'evidència més moderna dels dinosaures no aviaris d'Europa just al límit geològic entre les dues èpoques. Però fa fins fa poc es creia que els dinosaures europeus ja s'havien extingit entre un milió i 350000 anys abans. 
Una part de la comunitat paleontològica considera que el segon patró presentat abans reflecteix amb certa exactitud la possibilitat d'una extinció sobtada, mentre que una altra part que les proves a favor de la hipòtesi gradual són suficients com per justificar-la. Per ara, el debat és més viu que mai. De fet, enguany s'han presentat varis estudis a favor d'una i de l'altra posició. Per arribar a una conclusió el més exacta possible, s'hauria de tindre un registre fòssil del Maastrichtià, però això és impossible tenint en compte que la majoria de restes antigues són incompletes. La teoria més popular actualment és la d'extinció sobtada amb impacte meteòric, i molta gent ho pren com un fet, però no és així. Encara que la majoria d'evidències puguin recolzar-la, mai serà una veritat absoluta perquè la Paleontologia no és una ciència exacta i qualsevol conclusió està, per regla, sotmesa a debat.

Mapa de la Formacio Hell Creek, la formació geològica més coneguda del Maastrichtià, situada entre Montana, Saskatchewan, Dakota del Nord i del Sud i Wyoming, i una de les més estudiades respecte al Límit K/T.
Foto: Revista científica Palaios.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada