Lohuecotitan pandafilandi, el Titanosaure de Conca.

Aquest dissabte presento dues notícies sobre l'estudi dels Sauròpodes ocorregudes durant aquests juliol i agost. Totes dues van sobre noves espècies, una de la Península Ibèrica descrita amb nom binomial permanent i una del Brasil la qual encara només posseeix un nom afectuós.

Doncs comencem parlant de l'espècie ibèrica. En una entrada anterior ja vaig parlar del jaciment de Lo Hueco (Conca, Cretaci superior Campanià-Maastrichtià), d'on els Sauròpodes Titanosaures són els fòssils estrella. Des del 2007 que s'han anat desenterrant restes postcranials d'aquests dinosaures, la descripció de les quals per fi ha sortit a la llum sota un nom científic binomial: Lohuecotitan pandafilandi. El nom genèric significa "el tità de Lo Hueco" (titan és un sufix molt utilitzat amb els Titanosaures en referència al nom del grup i la seva gran mida). I l'específic és una referència cultural a en Miguel de Cervantes i la seva obra mestra Don Quixot de La Manxa, a través del gegant Pandafilando de la Fosca Vista. L'article que el presenta, signat pel Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, la UAM i el Museu d'Història Natural de Berlín va ser publicat a la Cretaceous Research l'11 d'agost. El dinosaure va ser presentat per alguns dels científics autors en una roda de premsa el 19 d'agost al Museu Paleontològic de Castella-La Manxa.

Reconstrucció d'un Lohuectotian caminant per una zona costera. Els osteoderms del llom estan realitzats a partir d'altres Titanosaures.
Foto: Eloy Manzanero i Francisco Gascó.

L'holotip del Lohuecotitan està descrit per un esquelet parcial desarticulat compost per tres vèrtebres cervicals, sis dorsals, fragments de les vèrtebres sacres, vint vèrtebres caudals, el cúbit esquerre, els dos isquis, el pubis esquerre i el fèmur, tíbia i peroné drets. Representa un animal entre 15-20 metres de longitud que va viure fa uns 75 M.A. El Lohuecotitan és el segon Titanosaure cretàcic autòcton de  la Península Ibèrica després del Lirainosaurus, identificat a Castella i Lleó i el País Valencià. Encara que la proporció de fòssils d'aquests Sauròpodes a la Península va augmentant, segueixen sent pocs els que estan descrits a partir de restes suficients i les relacions filogenètiques amb els Titanosaures més comuns i coneguts d'altres continents segueixen sent poc clares. El Lohuecotitan s'ha situat en l'anàlisi filogenètica dins del clade de Titanosaures conegut com Lithostrotia a partir d'articulacions amb un angle molt pronunciat a les vèrtebres dorsals. Això situa al Sauròpode de Conca a prop del mongol Ophistocoelicauda, el nord-americà Alamosaurus i els Saltasàurids (Saltasauridae), que inclou als Titanosaures més coneguts. El peroné també presenta afinitats amb el de l'indi Jainosaurus. Per una altra banda, el Lohuectotian es diagnostica a partir de vuit característiques pròpies de les vèrtebres. Per ara, encara s'ha d'esperar per obtenir una visió més general dels Titanosaures ibèrics i les seves afinitats evolutives.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Sacre, cúbit, fèmur, isqui, pubis, peroné i tíbia (alguns en diferents vistes) de l'holotip del Lohuecotitan.
Foto: Cretaceous Research.