Visió general sobre l'evolució reproductiva de les aus.

El sistema reproductiu de les aus és únic entre els Tetràpodes ovípars, amb l'existència d'un sol ovari, la incubació per part dels progenitors o l'estat precoç de les cries. Com és d'esperar, els Teròpodes primitius del Mesozoic presenten semblances amb els seus parents voladors a l'hora de cuidar la seva descendència.

Ahir, 10 d'agost, els investigadors de la Universitat de Montana David Varricchio i Frankie Jackson van publicar a la revista Ornithological Avances ("avenços ornitològics") una revisió de la història evolutiva del sistema reproductiu de les aus utilitzant tres patrons clau, la informació obtinguda a partir de les aus Neornites i la que es pot suggerir a través dels fòssils d'aus primitives mesozoiques i de Teròpodes Celurosaures no aviaris.

Abans de mostrar les conclusions de l'equip, veurem les semblances i diferències entre el sistema reproductiu de les aus Neornites i els Celurosaures primitius dels quals es coneixen els fòssils de nius i ous com els Oviraptorosaures de Mongòlia i els Troodòntids de Montana. En els dos tipus d'animals, els ous són asimètrics i amb una estructura similar, la formació de tots els ous a la vegada (i no simultàniament com en els rèptils), la incubació de part del pare o la mare (que els cobreixen amb plomes per mantenir una temperatura estable) i la posterior cura de les cries. Però els ous de Teròpodes no aviaris eren més petits en relació a la mida dels adults que els de les aus, no posseïen la cinta que sosté el rovell i permet un millor desenvolupament de l'embrió (la calaza), no podien rotar, i els pares els enterraven parcialment en sediments. I els adults tenien encara dos ovaris, una característica primitiva dels seus avantpassats. Segons va apuntar ja fa cert temps l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia (Beijing), la desaparició del segon ovari en els Neornites podria estar relacionada amb l'adquisició del vol.

Reconstrucció d'un niu d'Oviraptorosaure (sense sediment per sobre dels ous) basat en els identificats en els jaciments cretàcics mongols. Exposat a l'exposició L'Eclosió del passat (sobre els ous i cries de dinosaures no aviaris) en la seva visita a Sabadell al desembre del 2014.
Foto particular.

Pel que fa a les aus basals, com els Enantiornis, la reproducció d'aquestes és encara força semblant a la dels seus cosins terrestres, amb els nius coberts de sediment (a vegades totalment enterrats) i una combinació entre el terra i l'adult a l'hora d'incubar, encara que ja només posseïen un sol ovari. Va ser en aquesta zona de l'evolució aviària que hi va haver al pas cap al sistema reproductiu actual. En Varricchio i la Jackson han conclòs que existeixen cinc moments clau en la història evolutiva de la reproducció en els Teròpodes derivats: els Celurosaures no Maniraptors, els Oviraptorosaures, els Troodòntids (i possiblement els Dromeosàurids, considerant als primers com els germans de les aus), els Enantiornis i els Neornites. Els canvis són respecte a la fi de la coberta dels nius amb sediments, el canvi en la forma i la mida dels ous i la desaparició del segon ovari. Els dos ornitòlegs consideren que la incubació només per part del progenitor dels Neornites els va afavorir a sobreviure al Límit K/T, sent els mètodes de la resta de Teròpodes un factor que els va portar a l'extinció.

Cladograma dels Teròpodes on es mostra a cada tipus de llinatge incubant els seus ous segons la forma del niu que, excepte els Neornites, indica el registre fòssil.
Foto: D. Anduza.