dimarts, 16 d’agost de 2016

Dinosaures en vermell.

Aquí comentaré algun d'aquells estudis biològics que no tenen els dinosaures no aviaris com a objecte d'investigació, però a l'examinar dos tipus d'animals propers a ells, hi ha una referència als "reis del Mesozoic" en la conclusió. Aquesta referència fa que els resultats de la investigació apareguin en mitjans divulgadors, si no passarien desapercebuts.
Els animals propers als dinosaures mesozoics sobre els quals s'ha investigat són les tortugues i les aus, i el tema d'estudi és la vista i la pigmentació en vermell que presenten els dos clades. L'última aportació a aquest tema es troba en un article publicat a la Proceedings of the Royal Society B per biòlegs de les Universitats de Cambridge, Iowa i Göteborg (Suècia) el 3 d'agost. El seu objectiu era ampliar la informació obtinguda en les investigacions fetes amb els pinsans zebra o diamants clapats (Taeniopygia guttata), un petit granívor que habita a Austràlia. A partir dels pinsans es va poder identificar el gen que posseeix a les aus de la detecció visual del vermell i la pigmentació corporal també en aquest color, anomenat CYP2J19. El nou article ha relacionat aquesta característica de les aus amb un comportament similar present en les tortugues.

Una parella de diamants clapats. El nom alternatiu de pinsans zebra prové de les ratlles negra i blanca que hi ha sota dels ulls.
Foto: EFinch.
Per arribar fins aquí cal conèixer com són les retines, on s'identifiquen els colors per mitjà de les cèl·lules fotosintètiques (els cons), de rèptils i aus. En aquests animals, els cons contenen una sèrie de gotes d'oli que es diferencien segons el color, cosa que no passa en els mamífers. Dins dels rèptils, les tortugues són l'únic llinatge que presenta gotes d'oli vermell als cons, com també ho tenen els ocells. Les gotes separen la llum que entra a la retina en diferents longituds d'ona, el que permet una detecció més sensible de tons vermellosos. Gràcies a això, aus i tortugues poden veure amb més vermells que els humans, alguns dels únics mamífers que el detecten. Les dietes herbívores i granívores de moltes tortugues i aus contenen molts pigments grogs. La funció del gen CYP2J19 és transformar el pigment groc en vermell, augmentant l'espectre de visió en aquest color que ja proporcionen les gotes dels cons. Com ja s'ha senyalat abans en el cas dels pinsans, el gen CYP2J19 provoca a la vegada l'aparició de pigmentació vermella en el cos dels animals (plomes en les aus i closques en les tortugues). Com més vermell sigui un exemplar, més saludable és i també és més atractiu per al gènere oposat.

Tortuga aquàtica de la família dels Emídids (Emydidae) que presenta una coloració vermella al seu cos.
Foto: Nicole Valenzuela (una de les científiques que han signat l'article).
D'aquesta manera, els investigadors han traçat l'evolució del gen CYP2J19 en els Arquelosaures (Archelosauria), un clade que ajunta les tortugues amb els Arcosaures (la classificació de les tortugues dins dels basals Anàpsids és invàlida des del 2015). Així doncs, el gen hauria aparegut cap als 250 M.A. (Permià/Triàsic), abans de quan es considera la separació del llinatge de les tortugues del dels Arcosaures, però després de que els seus avantpassats comuns es diferenciessin dels Escamosos, que no poden veure en vermell. Els cocodrils, que es van començar a diferenciar després de les tortugues, no presenten el gen CYP2J19. Es considera que aquesta pèrdua estaria deguda a l'adopció d'hàbits nocturns pels cocodrils primitius, ja que el vermell no és tan present durant la nit. I és aquí quan s'ha arribat a la conclusió de que els dinosaures no aviaris i també els Pterosaures tindrien el gen CYP2J19, al trobar-se en aquesta posició intermèdia, encara que argumentar això ja entra dins de l'àrea de l'especulació.

Cladograma dels Tetràpodes on estan assenyalats els llinatges on està present el gen CYP2J19.
Foto: Proceedings of the Royal Society B.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada