Les novetats 2016 sobre el cràter Chicxulub.

En el que portem de 2016, hi ha hagut dos esdeveniments relacionats amb el cràter de Chicxulub, el possible causat de l'extinció massiva del Límit K/T. Un d'ells és un estudi publicat a la Scientific Reports i l'altre és un projecte de camp al mateix cràter per un posterior estudi.

PERFORANT CHICXULUB

Entre el 5 d'abril i el 27 de maig, un equip multidisciplinari de 33 científics nord-americans, mexicans, japonesos, canadencs, xinesos, britànics, entre altres, va treballar en la perforació del sediment del cràter de Chicxulub que està submergit sota les aigües del Golf de Mèxic. Una de les investigadores cap del projecte ha estat la Joanna Morgan de l'Imperial College (Londres), que ja va proposar una acció similar ja fa 20 anys. L'objectiu inicial de l'expedició, ancorada en una plataforma marina a 37 km de Puerto Progreso (estat mexicà de Yucatán) era arribar als 1500 metres de profunditat, tallant a través dels "anells de bec" (peak ring en anglès), que es formen després de que el sòl es recupera d'un impacte meteòric.

Es va acabar el pressupost i no es va poder arribar als 1500 metres, però amb la profunditat final de 1300 metres, es va considerar que es disposava de material suficient, el qual ja és molt. S'han obtingut 300 nuclis rocosos de la qualitat suficient com per servir en la revisió el coneixement que es té sobre l'impacte. Segons va explicar a la BBC, la Joanna Morgan no s'esperava en un principi resultats tan bons. Els nuclis van ser dipositats en un congelador, on van viatjar primer als Estats Units per realitzar una TC i després a Alemanya, on, a partir del 21 de setembre, els 33 investigadores es reuniran a Bremen durant un any per analitzar les mostres i extreure'n les conclusions. Cada científic estudiarà els nuclis que més li siguin apropiats segons la disciplina científica que treballi, tenint com a objectius principals revisar el procés de formació del cràter, l'energia involucrada en l'impacte o, fins i tot, suggerències sobre la recuperació dels organismes a l'àrea afectada. Ara, a esperar un any a veure que s'ha tret.

La Joanna Morgan dipositant els nuclis rocosos de Chicxulub al congelador en que han marxat de les aigües mexicanes.
Foto: Max Alexander/BBC.

   

IMPACTE AMB FUM NEGRE

Per la seva banda, un altre equip ja ha tret les seves conclusions sobre un altre aspecte del tema. Es tracten de quatre geòlegs de la Universitat de Tohoku i tres més de l'Institut de Recerca Meteorològica de Tsukuba, totes dues institucions del Japó. En un article publicat el 14 de juliol a la Scientific Reports, han relacionat el sutge del petroli amb l'impacte de Chicxulub a partir de mostres recollides del Límit K/T en una zona propera al cràter (jaciment de Beloc, Haití) i en una altra de llunyana (Caravaca de la Cruz, Múrcia). 

Consideren que els aerosols (fums) d'àcid sulfúric que es van alliberar a l'Estratosfera després de l'impacte no va provocar una foscor i un refredament generalitzats en els mesos posteriors, argumentant que això hauria provocat l'extinció de més formes de vida a més dels dinosaures no aviaris o els Pterosaures, com la gran majoria dels cocodrils. Apel·len a estudis anteriors en que es concloïa que els aerosols d'àcid sulfúric no aguanten molt de temps en suspensió després d'un impacte meteòric. Mentre que el sutge, també conegut en català com fum negre, si que pot mantenir els seus efectes durant un llarg període a l'Estratosfera. En el cas de l'impacte de Chicxulub, el sutge identificat a Beloc i Caravaca de la Cruz provindria dels incendis forestals posteriors o al mateix xoc del cos extraterrestre, ja que el Golf de Mèxic és ric en petroli (no cal oblidar que es va identificar per primera vegada quan s'estava buscant petroli). Una comparació amb això seria cremar petroli ininterrompudament durant molts anys.
Mitjançant un model informàtic a partir de les dades del registre geològic, els científics japonesos han calculat que l'emissió de partícules de sutge en 1500 Tg (temperatura de transició vítria) podria provocar l'extinció dels dinosaures no aviaris, els Pterosaures i els Ammonits, entre alguns altres animals, però amb la supervivència de bona part dels cocodrils i dels mamífers i els Neornites. Els resultats també donen que els efectes de l'enfoscament i refredament de la Terra posteriors al xoc no serien iguals per a tot el planeta, sent més forts a l'Equador i molt més lleus a les latituds més altes o baixes. Així, alguns cocodrils van desaparèixer a les àrees equatorials juntament amb els dinosaures no aviaris, mentre que els cocodrils que vivien entre els tròpics i els cercles polars van poder sobreviure, encara que això seria més causa de poder amagar-se sota l'aigua ja que els dinosaures no aviaris eren massa grans per fer-ho.
Aquesta notícia va ser exposada a Big Vang, la pàgina de divulgació científica de La Vanguardia, on les notícies de Paleontologia són comentades per en Albert Sellés, de l'ICP. En Sellés s'ha mostrat molt crític respecte als resultats de l'equip japonès. Segons ell, les conclusions de l'estudi indiquen que els supervivents del Límit K/T van passar dècades alimentant-se de detritus, i no està demostrat que un animal pugui sobreviure tant de temps menjant només restes podrides. Això va tant pels animals terrestres com els marins, ja que el sutge afectaria a les capes superficials dels oceans i les zones profundes no resultarien afectades. També critica el fet de que tindrien que haver estudiat sediments d'altres parts del món. Per en Sellés, les conclusions dels nipons li semblen una contradicció amb altres coneixements que es tenen del Límit K/T i obra més interrogants dels que es tenien abans.

Mapa estratigràfic de Beloc i Caravaca de la Cruz amb una llegenda sobre els tipus de roca, la variació dels isòtops de carboni i la situació paleogeogràfica dels dos jaciments al Cretaci superior.
Foto: Scientific Reports.