Extinció sobtada al Límit K/T antàrtic.

Ja s'ha vist que l'extinció del Límit K/T no va exterminar només als dinosaures no aviaris. La resta d'animals que van desaparèixer al desastre de fa 66 M.A., sent sobtat o gradual, són molt importants per comprendre el desenvolupament dels esdeveniments, ja que els dinosaures són animals més aviats escassos en el registre fòssil. Els fòssils que més ajudarien a extreure conclusions sobre els ambients passats són els d'uns éssers que no desperten tanta simpatia, els animals bentònics (del fons marí), com els Bivalves i els Gasteròpodes.

Encara que el registre fòssil de Bivalves i Gasteròpodes sigui moltíssim més comú que el dels dinosaures, també existeixen diverses interpretacions d'aquest a favor d'extincions sobtades provocades per impactes gegantins com el de Chicxulub o d'extincions graduals sorgides a part d'un canvi climàtic. El cas que vinc a presentar avui no es refereix als animals bentònics d'una regió qualsevol, si no dels de la mateixa Antàrtida. La hipòtesi majoritària referent a la fauna propera als pols és que es va veure afectada per l'extinció massiva del Límit K/T amb una mica de retràs respecte a la fauna propera als tròpics, on van succeir els fenomens considerats culpables (Chicxulub i traps del Dècan). Enguany també s'ha publicat una investigació referent a aquest tema, que mostra una visió que contradiu a la tradicional.

El 26 de maig es va publicar a la Nature una investigació feta per la Universitat de Leeds i pel Centre d'Investigació Antàrtica de la Gran Bretanya (Cambridge) que revisava més de 6000 fòssils marins procedents de la Formació López de Bertodano, situada a la illa de Seymour (ubicada geogràficament a la Península Antàrtica, on també s'han trobat fòssils terrestres d'una època semblant). La Formació López de Bertodano representa 4 M.A. entre el final del Maastrichtià i l'inici del Danià (la primera etapa del Paleocè). Els fòssils analitzats s'han recol·lectat al llarg de sis anys i corresponen a una gran varietat d'animals marins tant bentònics com nectònics (els que viuen nedant entre la superfície i el fons), que van des dels comuns Bivalves i Gasteròpodes fins als més aviat escassos Mosasaures i taurons, passant pels Ammonits.

Diplomoceras, un Ammonit del Cretaci superior present en els fòssils investigats per l'equip de Leeds i Cambridge.
Foto: James McKay.

Altres grups d'investigadors van proposar que l'extinció del Límit K/T seria menys intensa als pols que als tròpics per la variació de la latitud i per la suposició que els animals de les primeres regions podrien sobreviure millor degut a que haurien d'estar adaptats a condicions característiques dels pols com la nit permanent durant l'hivern. Estudis fets anteriorment amb altres localitats marines del Maastrichtià en latituds similars mostraven que aquests ecosistemes ja sofrien un episodi d'extinció abans del Límit K/T, que s'havia identificat amb un escalfament global començat 2 M.A. abans. La nova evidència de la Formació López de Bertodano mostra que la proporció faunística es va mantenir estable al llarg d'aquest interval, amb una taxa d'extinció molt baixa. Al final, un 70% dels animals desapareix del registre fòssil durant els fatídics 66 M.A., una proporció semblant a la dels ambients marins de jaciments amb una paleolatitud tropical durant el Maastrichtià. Tot i que existeix un període d'escalfament, aquest no influeix amb els canvis observats. L'inici de la recuperació de la fauna hauria començat 350000 anys després de l'extermini generalitzat. Això fa que s'hagi tret la conclusió de que l'impacte meteòric de Chicxulub sigui el principal responsable del desastre, amb una possible "col·laboració" dels traps del Dècan, en el cas que les datacions del basalt indi indiquin un període d'erupció molt continuat.

Gràfica que mostra la diversitat dels fòssils de la Formació López de Bertodano i els seus patrons d'extinció al llarg del Maastrichtià.
Foto: Nature.