Els mamífers al Límit K/T. Investigacions 2016.

Després dels dinosaures no aviaris, el llinatge d'animals sobre el qual s'han dedicat més investigacions respecte a la seva situació al Límit K/T són els mamífers, considerats els grans supervivents per ocupar els nínxols ecològics terrestres bacants després de que les aus ocupessin els aeris. Enguany s'han publicat varis estudis sobre la relació mamífers-Límit K/T, i aquí en comentaré dues que semblen el suficientment interessants, sobretot per aparèixer en certs mitjans tant divulgadors com generals.

Imatge humorística sobre el canvi de rols en els ecosistemes terrestres abans i després del Límit K/T. El mamífer passa de ser la presa al depredador i al dinosaure li toca el camí contrari.

MAMÍFERS NO TANT DOMINATS...

La visió clàssica en els estudis paleontològics sobre els mamífers mesozoics, i la que s'ha difós més al públic per mitjans com els documentals, és que tots aquests animals eren criatures nocturnes, de dieta insectívora, no més grans que una mostel·la i poc diversificats, a causa de la supremacia ecològica dels dinosaures en els medis terrestres. L'extinció del Límit K/T va permetre que els mamífers poguessin adquirir les formes que coneixem actualment, o semblants.

Mentre aquest paradigma continua sent el més popular entre el públic, en la última dècada i mitja s'han descrit tot un seguit de mamífers juràssics i cretàcics, majoritàriament xinesos, que no concorden amb l'esquema anterior (com el Volaticotherium, semblant a un esquirol volador, el Castorocauda, el nom del qual significa "cua de castor", o el Repenomamus, d'una mida considerable i amb un holotip associat a unes cries de Psittacosaurus que podrien ser les seves preses). Però, tot i el caràcter extraordinari d'aquests fòssils, a vegades s'han tractat com casos aïllats.

Baix-esquerra: foto de l'esquelet holotip del Castorocauda, imprès en una placa de roca de la Formació Jiulognshan (Mongòlia Interior). Dalt-esquerra: dibuix dels ossos de l'holotip i les impressions del seu pelatge. Dreta: reconstrucció de l'esquelet en un hipotètic comportament aquàtic.
Foto: Science.

Els exemples anteriors són del Juràssic superior i del Cretaci inferior, però ara l'enfocament s'ha traslladat al Cretaci superior, on sembla que aquesta diversificació mamífera es va produir a una escala major. Doncs aquí arriba el moment de presentar la investigació d'en David Grossnickle, de la Universitat de Chicago, i l'Elis Newham, de la Universitat de Southampton, publicada a la Proceedings of the Royal Society B el 8 de juny. El seu objecte d'estudi són els molars inferiors de diversos mamífers Teris (marsupials i placentaris) del Cretaci superior (les seves restes més comunes), els quals mostren una significativa diferenciació entre ells, el que indica una varietat important de dietes entre aquests animals. La conclusió obtinguda és que els Teris ja podrien ocupar algun nínxol ecològic una mica més elevat que el d'un insectívor entre uns 10 i uns 20 M.A. del Límit K/T.

Gràfics que mostren la diversitat dels Teris segons la regió, el clade i la morfologia dels molars, entre altres.
Foto: Proceedings of the Royal Society B.

Els motius d'aquesta diversificació i petita promoció ecològica dels Teris cretàcics no acaben d'estar clars, però els dos investigadors ho relacionen amb un equivalent semblant del món vegetal, les Angiospermes, que proporcionarien nous tipus d'aliments a animals de mida mitjana-petita. En el cas dels insectívors, l'aparició de molts insectes pol·linitzadors també els hauria afectat positivament. L'estudi també llença per terra el concepte que el Límit K/T va ser beneficiós pels mamífers, més aviat va tenir un efecte semblant al dels dinosaures. Altres conclusions que han tret del registre fòssil dels Teris cretàcics és que van patir un fenomen d'extinció selectiva, on els tàxons amb una dieta especialitzada van desaparèixer i van sobreviure els tàxons amb una dieta generalitzada. Els dinosaures van passar més o menys pel mateix, però les aus supervivents eren les que tenien la dieta més especialitzada. Conclusió final: l'"època dels mamífers" ja es preludiava als últims moments de l'"època dels rèptils".

...PERÒ TAMBÉ VAN PATIR CERTS PROBLEMES

A finals del mateix mes, més concretament al 23 de juny, la Revetlla de Sant Joan a Catalunya, es va publicar a la Journal of Evolutionary Biology la investigació feta per en Nicholas Longrich de la Universitat de Bath i dos col·laboradors de la mateixa institució, la qual també té els mamífers del Límit K/T com a objecte d'estudi. Tot i que no menciona si els mamífers estaven molt diversificats abans dels fatídics 66 M.A., mostra un escenari més catastrofista per aquests cosins llunyans nostres.

L'equip va examinar el màxim nombre possible de restes fòssils mamíferes (8000 fòssils pertanyents a 145 espècies) del Cretaci superior i el Paleocè d'Amèrica del Nord. Els resultats obtinguts mostren que l'extinció de fa 66 M.A. hauria tingut afectes negatius per a molts mamífers, com en la investigació Grossnickle-Newham, però a una escala molt major, en una proporció de quatre espècies supervivents d'un grup de 59, amb el que els mamífers gairebé que acaben desapareixent. El patró observat per en Longrich i els col·laboradors mostra que els tàxons amb una àmplia distribució geogràfica (tenint en compte que només s'ha investigat un continent, encara que sigui el més proper a Chicxulub) són els que tenen més possibilitats de sobreviure, condemnant als animals de distribució reduïda.

Les conclusions de l'equip de Bath mostren un tempo molt ràpid geològicament pel que fa a la recuperació faunística després del Límit K/T. En uns 300000 anys, la diversitat mamífera nord-americana augmenta fins a arribar a una proporció major a la que existia al Cretaci superior. La nova fauna mostra una varietat morfològica i un nivell d'endemisme (de diferència entre àrees geogràfiques reduïdes) també major a la cretàcica. En Longrich va parlar sobre la seva investigació a la revista de la Smithsonian Institution (Washington DC), on va senyalar que l'endemisme va afavorir a l'èxit dels mamífers durant el Cenozoic pel fet que cada àrea experimentava evolutivament d'una manera diferent. Però la conclusió final és que gairebé el nostre llinatge deixa aquest món i la supervivència hauria estat més un cop de sort. Els dinosaures haurien quedat en ridícul! O haurien continuat sent els amos si algunes aus haguessin ocupats els nínxols ecològics dels seus desapareguts cosins.

Mapes amb la situació dels jaciments d'on provenen els fòssils de mamífers estudiats en Longrich i els seus col·laboradors i una gràfica amb la diversitat d'espècies de cadascun.
Foto: Journal of Evolutionary Biology.