dimecres, 10 d’agost de 2016

Altres hipòtesis no ecològiques sobre el Límit K/T.

Encara que l'impacte del meteorit de Chicxulub sembla el fenomen més congruent per explicar l'extinció del Límit K/T, durant el Maastrichtià van existir altres dos esdeveniments que, en el cas de no provocar directament l'extinció, podrien haver-hi influït molt. Són el vulcanisme continuat i la regressió marina.

VULCANISME CONTINUAT

Els traps (terme que ve de la paraula sueca per "estel") són tot un seguit de turons d'origen volcànic que s'estenen al llarg d'una extensa àrea, causats per intenses i continuades erupcions durant un llarg període de temps. Un dels traps més grans es troba a l'altiplà del Dècan, a la Índia occidental (estats de Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Maharastra, Andhra Pradesh i Karnataka), que ocupa una superfície d'uns 500000 quilòmetres quadrats actuals i va ser originat entre els 69 i els 63 M.A., pel que seria algú molt sospitós d'haver causat l'extinció del Límit K/T. S'ha deduït que els traps del Dècan haurien ocupat una àrea original de 2000000 de quilòmetres quadrats, amb la lava ocupant un volum de la mateixa quantitat en quilòmetres cúbics. És possible que tantes erupcions al mateix temps produirien un augment notable dels nivells del diòxid de carboni atmosfèric, i al llarg dels mil·lennis va provocar un refredament global, segurament amb uns efectes iguals de devastadors que l'impacte de Chicxulub.

Mapa del sud de l'Índia amb els traps del Dècan pintats de lila.
A vegades, es relaciona un episodi de vulcanisme continuat com la prova d'una extinció gradual, però la majoria de volcans del Dècan van erupcionar durant l'últim milió d'anys del Maastrichtià, pel que al final es tractaria d'una extinció bastant ràpida, encara que no tant com l'impacte meteòric. Abans de la publicació dels resultats de l'equip Álvarez-Asaro-Michel, la hipòtesi del vulcanisme continuat dels traps indis era la més acceptada entre la majoria de paleontòlegs i geòlegs. Actualment, encara hi ha científics que argumenten que el meteorit no va tenir res a veure amb l'extinció i que tot el protagonisme se li ha de donar als traps. Creuen que les erupcions continuades haurien sedimentat la capa d'iridi dels 66 M.A. Tot i això, les erupcions no solen produir algunes característiques singulars de la capa que si que es troben en restes d'impactes meteòrics. Els defensors dels traps també consideren que el cràter mexicà seria realment d'origen volcànic o que l'impacte hauria passat uns 300000 anys abans del Límit.

Foto dels turons dels traps del Dècan, a prop de Bombai. Els estrats de color negre estan formats per basalt i són d'origen volcànic.
Foto: Paleontología y Evolución en la UCM.
REGRESSIÓ MARINA

La regressió marina és un fenomen geològic en que el nivell dels mars i oceans descendeix durant certs milers d'anys, augmentant la proporció de terra emergida. Algunes estimacions apunten que les noves terres emergides a partir de la regressió tindrien una superfície equivalent a l'Àfrica actual. Una de les conseqüències d'aquest esdeveniment és la desaparició dels ambients costers, generalment rics en recursos (molts jaciments on s'han trobat fòssils de dinosaures, inclosos els catalans, representen sediments d'antigues àrees costeres), substituint-los per hàbitats on les plantes serien més escasses a causa de climes més secs. No és una teoria amb proves directes, encara que en alguns jaciments les roques més properes al Límit K/T representen hàbitats totalment terrestres mentre que les més antigues són d'ecosistemes marins. Algunes evidències fòssils semblen contradir aquesta hipòtesi, mostrant que durant els últims moments del Maastrichtià que alguns dinosaures van tenir un petit increment de mida, pel que la vegetació no hauria de disminuir.

Exemples esquematitzats de com funciona la regressió i la transgressió marines (el fenomen contrari, on l'aigua envaeix el medi terrestre) en els estrats sedimentaris. Com més a dalt, més recent.
Foto: Old Dominion University (Norfolk, Virgínia).
COMBINACIÓ DE TEORIES

Actualment, la major part dels científics que defensen una extinció sobtada al Límit K/T es troben en dues faccions: els que creuen que només l'impacte del meteorit de Chicxulub ja va ser suficient i els que consideren que el xoc del cos extraterrestre, el vulcanisme continuat i la regressió marina van causar el mateix efecte. La segona facció de paleontòlegs i geòlegs postula que la regressió marina a tots els continents va portar a canvis ambientals que van reduir el nombre o la mida dels ramats de grans animals herbívors. Al mateix temps, les cendres i els gasos procedents dels traps del Dècan acabarien de fer malbé els ecosistemes també en una escala global. I l'impacte meteòric va causar el "cop de gràcia". Els de la primera facció responen que apel·lar al vulcanisme i la regressió marina és innecessari perquè Chicxulub seria tan poderós que ho explicaria tot, ja que els dos fenomens anteriors ja han ocorregut altres vegades en la historia dels ecosistemes terrestres sense haver provocat extincions massives, mentre que no passa el mateix amb els asteroides (que també s'han considerat els responsables d'altres extincions a gran escala). Creuen també que mencionar els traps i la regressió és també apel·lar a una extinció més aviat gradual, mentre que Chicxulub és el millor exemple que hi ha per parlar d'exterminació sobtada, que a més està el suficientment contrastada.

Dos cadàvers de dinosaures davant d'un seguit de volcans en erupció, basats en els traps del Dècan.
Foto: Zina Deretsky.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada