salutació

A mi m'agraden els dinosaures i la paleontologia, ( i també l'arqueologia ) .... i a tu?

dissabte, 6 d’agost de 2016

Un altre cas d'un Hadrosàurid malalt.

Fa més o menys un mes que es va publicar la descoberta d'una patologia en un Hadrosàurid romanès del gènere Telmatosaurus El 3 d'agost es va presentar a la revista Royal Society Open Science un cas semblant en un Hadrosàurid nord-americà, sent també la primera vegada que es troba el seu tipus en un dinosaure.
Dos científics de la Universitat de Manchester i un del Museu de l'Estat de Nova Jersey han revisat un cúbit i un radi d'un Hadrosàurid no identificat de la Formació Navesnik, situada a Nova Jersey i datada de finals del Cretaci. Va ser en aquest estat on va començar la Paleontologia acadèmica als Estats Units amb la descripció de l'Hadrosaurus al 1858, però que ha quedat en segon pla respecte als estats occidentals per no haver-se descobert fòssils més espectaculars des de llavors, amb una elevada proporció de restes fragmentades. Els dos ossos estudiats sofrien, a més, l'anomenada "malaltia de la pirita", que enfosqueix la superfície del fòssil i el fa extremadament fràgil. Es va utilitzar una micro-tomografia de raigs X de la Universitat de Hardvard i es van comparar els resultats amb les patologies presents en aus i rèptils actuals, pas obligat en aquest tipus d'investigacions.

Cúbit de l'Hadrosàurid malalt, on s'amplia l'àrea afectada.
Foto: Royal Society Open Science.
El cúbit presenta una textura semblant a la d'una coliflor i unes grans protuberàncies per la zona de les articulacions. En l'articulació proximal del radi, s'observen dues textures: una de porosa i una de semblant a la fusta. Primer es va considerar que es tractés d'osteopetrosi, una malaltia que provoca una densitat major del normal en els ossos. Es troba en algunes aus, però a les diàfisis dels ossos i no a les articulacions. Després es va pensar si seria gota, malaltia present en les articulacions dels ossos de molts rèptils, però que no es correspon amb el cas d'aquest Hadrosàurid perquè la gota reptiliana no estan reactiva, és a dir, no provoca aquestes textures rugoses.

Radi de l'Hadrosàurid malalt, amb també una ampliació de l'àrea afectada.
Foto: Royal Society Open Science.
Al final, es va considerar que es tractaria d'un cas d'artritis sèptica, relacionada amb la infecció del teixit no ossi però que també pot afectar a l'os a causa de la destrucció del cartílag. L'artritis sèptica afecta especialment a les aus, els cocodrils i també als humans. També es va apuntar que seria osteomielitis, identificada abans en els Hadrosàurids, però es va descartar perquè aquesta no es localitza a l'articulació del colze, de la qual pertanyen els ossos. Els investigadors han considerat que l'animal propietari dels ossos podria haver viscut durant cert temps amb la malaltia, però és una visió molt imparcial perquè només existeixen el cúbit i el radi d'aquest exemplar i no es pot veure si hi va haver propagació a la resta del cos.

Cas d'artritis sèptica en una articulació humana.
Foto: Richdales Institute.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada