Els primers Neornites.

Fins fa deu anys, la hipòtesi majoritària sobre l'origen dels Neornites (les aus modernes) i la seva diversificació era que no van aparèixer fins després del Límit K/T o que ja existien abans però eren poc diversos. Tot i això, a partir de principis del 2000 van començar a aparèixer fòssils de Neornites no sols anteriors al Límit K/T, si no també amb una forma molt semblants al de les espècies actuals del grup. Aquí veurem dos casos d'aquests descobriments, junt amb el d'una au més primitiva que podria ser un avantpassat directe dels Neornites.

GANSUS

Es tracta d'un dels membres més antics dels Orniturs (Ornithurae, "cua aviària" en grec), clade que inclou a totes les aus amb un pigostil amb almenys sis vèrtebres caudals fusionades. Prové de sediments del Cretaci inferior Aptià (120 M.A.) i el seu nom fa referència a la província xinesa de Gansu on es van descobrir per primer cop els seus fòssils. Consta de dues espècies: Gansus yunmensis (descrita al 1984 i procedent de la Formació Xiaogu a Gansu) i Gansus zheni (descrita al 2014 i procedent de la Formació Jiufotang a Liaoning). Al 1984 va ser presentat amb un sol exemplar, una extremitat posterior, però a partir de llavors s'han enregistrat 14 fòssils més que representen altres parts del cos i alguns d'ells amb plomes preservades. Tot i mantenir característiques primitives com les ales amb urpes, d'altres localitzades a la pelvis l'apropen als Neornites. Tenia la mida d'un colom i el seu aspecte era semblant al d'un ànec, el que indica un mode de vida semi-aquàtic. El Gansus ha viscut moltes revisions des del seu descobriment a causa dels nous fòssils que s'han anat desenterrant. La més recent fou al 2015 a la revista Historical Biology en que es va descriure un exemplar amb gastròlits, el que indica que seria una au més aviat herbívora.

Reconstrucció de dos Gansus, un volant i l'altre nedant.
Foto: Mark Klingler.

  

Esquelet complet de Gansus zheni procedent de Liaoning.
Foto: Zootaxa.

VEGAVIS

Els fòssils de Neornites cretàcics s'han identificat en sediments immediatament anteriors als Límit K/T, durant el Maastrichtià, i pertanyen a llinatges relacionats amb els ànecs i oques actuals (Anseriformes). L'animal fòssil més reconegut en aquest cas és el Vegavis iaai, que per no ser poc prové de l'Antàrtida, el que indica una molt àmplia distribució geogràfica dels Neornites a més d'una gran diversificació quan encara no havia acabat el Mesozoic. El nom genèric Vegavis vol dir "au de Vega", en record de l'illa antàrtica on es van trobar les seves restes, i el nom específic iaai és una referència al Instituto Antártico Argentino (IAA) que les va identificar. L'holotip del Vegavis, un esquelet parcial sense crani, va ser desenterrat el 1992, però no es va poder descriure fins al 2005 a la Nature ja que el fòssil estava incrustat en una matriu rocosa molt dura que demanava una preparació molt costosa. El Vegavis representa un animal amb la mida aproximada d'un ànec actual (60 cm). L'absència de crani fa impossible esbrinar quina era la seva alimentació ni el seu aspecte complet, però per les característiques de les parts de l'esquelet present a l'holotip, sembla una au aquàtica, tot i que no es descarta que podria haver viscut temporalment a terra ferma.

Reconstrucció de dos Vegavis en una platja de l'antiga Antàrtida observant a un Hadrosàurid, com a metàfora del contacte entre els Neornites i els dinosaures no aviaris.
Foto: Michael Skrepnick.

Holotip del Vegavis.
Foto: Nature.

TEVIORNIS

De fet, existeix una família completa d'Anseriformes del Cretaci superior i el Paleògen, els Presbiornítids (Presbyornithidae). El seu nom prové d'un tàxon del Paleògen Paleocè-Oligocè anomenat Presbiornis. Almenys una d'aquestes aus va viure abans del Límit K/T, el Teviornis gobiensis ("au d'en Victor Tereschenko i del Gobi") identificat a Mongòlia en sediments de 70 M.A., en una època i regió amb una presència excepcional de dinosaures no aviaris. El Teviornis va ser descrit pel paleontòleg de l'Institut Paleontològic de l'Acadèmia Russa de Ciències Evgeny Kurochkin al 2002, pel que és una evidència de la presència de Neornites evolucionats abans del Límit K/T anterior al Vegavis, però passa que molts paleontòlegs han revisat posteriorment al Teviornis i no el consideren de la mateixa manera que el tàxon antàrtic. Al 2004, els nord-americans Julia Clarke i Mark Norell van realitzar un altres estudi i segons ells, hi ha molt poques característiques del Teviornis que mostrin que fos un Presbiornítid i la seva posició dins d'aquest grup seria molt dubtosa. En una posició encara més dubtosa s'hi troben alguns exemplars sense identificar procedents també de Mongòlia.

Una bandada de Teviornis davant d'una parella d'Hadrosàurids.